MEMÒRIA DÈCADA JAUME I A MONTPELLER

A Montpeller, el Cercle Occità de Montpeller ha organitzat la Dècada de Jaume I que es farà cada any fins el 2008 per a commemorar la naixença a Montpeller del rei Jaume I el Conqueridor. El tema central és "Passat, present i avenir dels Països catalans i occitans".

La primera jornada d'enguany fou el dilluns 7 de desembre. La primera conferència és a càrrec d'Enric Garriga Trullols, que parla dels 20 anys del CAOC, que ha desplegat les relacions occitano catalanes. La primera part és presidida per Enric Garriga Trullols, que presenta els altres dos conferenciants, Lluís Fornés, de València i Gerard Zuchetto. El primer parla de la participació occitana a la conquesta de València i el segon dels trobadors de l'època.

Després de sopar, continuen les conferències. La primera és de Felip Martel, sobre els textos que parlen de Jaume I a Montpeller i la darrera de Robèrt  Lafont sobre "l'espai occitano català, ensenyament de la història i obertura al futur". Parla d'una França feta de dos trossos: un tros del sud d'Europa i el tros nord del bloc occitano-català. Parla del fracàs del felibrisme i de la manca d'acord amb els catalans, a causa que els dos estats reunien situacions ben diferents: eclipse colonial pels espanyols i expansió colonial per França. Fa un anàlisi política de la situació actual sense oblidar Jacques Blanc o la regió Rose-Alps, ni tampoc el seu llibre Temps-3.

Totes les conferències es fan en occità, incloses les de Garriga i Fornés, malgrat que aquest últim costava de comprendre, perquè parlava molt ràpid i baix d'entonació.

L'endemà dimarts, hi hagué una vetllada de danses culturals (Sempre endavant) de cançó catalana (Gisela Bellsolà) i de trobadors (Gerard Zuchetto)

La continuïtat ja està programada. La sala Petrarca, gòtica, és un marc preciós. L'amistat catalano-occitana, fa la resta.

Enric Garriga Trullols

Secretari del CAOC català

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS DECADA JAUME I

Montpelhièr, 7 desembre 1998

Sénher president del Cercle Occitan, sénher cònsol.

Cars amics occitans e catalans,

En primièr vòli regraciar los amics que m'an elegit per presidir aquestes actes en onor del rei Jaume I. Sabi que soi pas la persona que pòt parlar amb mai de competència del temps tribulat que visquèt lo rei Jaume, perquè soi pas un especialista e tanpauc un istorian.

Pensi que m'an causit per mon trabalh, pendent mai de 20 ans, per las relacions occitano-catalanas, especialament dins la seccion catalana del CAOC, que pòrta e a portat lo pes mai pesuc per far avançar la frairetat occitanò-catalana, pel biais de la mutuala coneissença dels nòstres dos pòbles e de las nòstras lengas e culturas.

E ne soi fièr d'aqueste trabalh fait pel CAOC pendent 20 ans.

Josep Maria Batista i Roca me cridèt per crear lo CAOC, que foguèt fondat a Barcelona, lo 21 de genièr de 1978. Aprèp l'acte de presentacion publica a Barcelona se faguèt un autre acte a la Universitat de Perpinhan, lo 11 de febrièr de 1978. Es la primièra reünion de las doás seccions occitana e catalana.

D'aquestas reünions n'avèm fait XXXIV, en 20 ans, la darrièra a z'Albi, lo passat 21 de novembre 1998. Mas aquestas reünions conjuntas son reünions estatutàrias, de formalitat, de trabalh o d'organizacion interna e de ligam entre las doás seccions del CAOC, sempre acompanhadas d'autras causas: recepcions oficialas a la comuna, velhadas, etc. A la darrièra, a z'Albi, i cal ajustar la primièra messa que se fa a z'Albi, en occitan, a la glèisa de Sant Salvi. Foguèt una granda capitada. I aviá mai de dos cents personas a la messa en occitan. Solament l'evangeli foguèt legit en catalan, pel monge de Montserrat, paire Miret. Tota la resta se faguèt en occitan, per l'abat Robèrt Cabié, de Rabastencs.

Avèm pas lo temps de veire çò qu'es passat, de mai principal, en aquestas reünions conjuntas, mas vòli profitar de l'escasença d'èstre a Montpelhièr per parlar d'una d'aquestas reünions, la quatrena, que se faguèt per Sant Joan, pendent tres jornadas, a l'Ostal de la Vila de Montpelhièr, los 23-24 e 25 del mes de junh de 1978. Foguèt tanben una granda capitada, amb fòrça de participacion, amb velhadas de musica e de cançon occitana. Danças catalanas e sardanas a la plaça de l'Uòu o de la Comèdia. Conferéncias e collòqui sus l'espaci catalano-occitan. Aicí, a Montpelhièr, foguèron elegits Pèire Vilar, president de la seccion occitana, e Josep Maria Batista i Roca, president de la seccion catalana. Lo conse de Montpelhièr foguèt present pendent los actes e faguèt la promessa de far sòci del CAOC la comuna de Montpelhièr. Lo cardinal e archevesque Guyot, de Tolosa, tanben nos mandèt son messatge e se planhissiá d'aver pas un Montserrat en Occitania.

Los intervenents mai principals fogueron Pèire Vilar (occitan), Manuel Sanchís Guarner (catalan de València), Robèrt Lafont (occitan), Jòrdi Fournier (occitan), Josep M. Muntaner Pasqual (catalan) e Jòrdi Ventura, catalan que parlèt en occitan.

Aqueste foguèt lo primièr e lo darrièr còp que lo CAOC festejava Sant Joan, en defòra de Montsegur. A partir 1979 la fèsta de Sant Joan se passa sempre a Montsegur. Pendent 20 ans occitans e catalans nos sèm aplegats, amassats, a l'entorn del fuòc de Sant Joan, alucat al Prat del Cremats, dejós lo castel dels catars.

Ara, après 20 ans, Montsegur pren un autra dimension. Es lo simbòl de l'amistat occitano-catalana e tanben la fisança per l'avenidor nòstre e comun. Sèm en camin de recuperar los ligams millenaris qu'existisson entre los nòstres dos pòbles.

Los cambiaments politics e estructurals que son en camin de fargar una novèla Europa i ajudaràn fòrça. E tanben la nòvela dinamica que s'es creada dins l'estat espanhòl, après la patz al país basque. Se dobrís una nòva etapa que cambiarà tota l'estructura de la Constitucion espanhòla.

Ara los catalans, basques e galicians trabalham amassa e anirem duncas al cap. E lo president Pujol, sens córrer, i vòl arribar aquest còp. Vòl sortir d'unas dependéncias, principalament fiscalas, culturalas e lingüisticas, etc.

A l'Amassada del CAOC, a z'Albi n'avèm parlat de tot aquò e pendent tota l'annada del vinten aniversari ai fait lo bilanç del CAOC, de son trabalh e tanben la comparason entre la situacion de 1978 e l'actuala.

Malgrat totas las grandas dificultats, lo CAOC a fait un long camin e un grand trabalh, que podèm qualificar d'extraordinari compte tengut de las grandas dificultats presentas, de l’indiferéncia sociala e politica e tanben de la manca d'ajudas o de subvencions economicas.

Es pendent l'Amassada d'Albi que lo nòstre vicepresident Xavier Bada diguèt qu'es fòrça extraordinari que una entitat coma lo CAOC fasque d'actes principals pendent mai de 50 jornadas de 1998. Aquò balha l'exemple mai evident de la granda capacitat de trabalh del CAOC.

Xavier Bada, qu'es un òme convençut e caparrut, a ideat e proposat al CAOC de faire un grand Congrés occitano-catalan. Pensi que capitarem. Totara avèm capitat en relacion a la participacion de la Generalitat, dins los aspectes d'organizacion e economics. Aquò vòl dire que la Generalitat finalament s'interessa per Occitania en prendre en carga l'organizacion del Congrés ideat pel CAOC.

Las causas se bolegan fòrça e l'IEO e l'Institut d'Estudis Catalans an signat, pel premièr còp, un acòrdi de collaboracion mutuala.

Lo passat 30 d'octobre, lo president de l'IEO, Felip Carbona,èra a Barcelona al meteis costat del President Jòrdi Pujol, a la meteissa taula per sopar, en l'acte de remesa d'un premi a Marcèl Baiche, pel primièr còp a un occitan, qu'es president del CAOC occitan, que li balhèt lo meteis Jòrdi Pujol. Ieu profiteri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés e la convenéncia d'intervenir mai fòrt en las relacions occitano-catalanas.

Per la part catalana aurem fòrça collaboracions e una unitat d'accion. Per la part occitana se deuriá passar atal, mas cal evitar las manifestacions publicas d'enemistat que se fan entre intellectuals occitans, perque aquò fa impossible formar un grand equip, una còlha bèla, per trabalhar pel Congrés. E a mon vejaire, se pòt pas faire lo Congrés sens la participacion activa de l'IEO.

Se i a de personas que vòlon mai d'informacion sul CAOC e sul Congrés sèm prestes a las informar e a facilitar sa participacion a las activitats e d'en devenir sòci.

Ai profitat de la vòstra paciéncia per parlar del CAOC, qu'acaba practicament amb aqueste acte son vinten aniversari. Mas contunha sas activitats.

Lo CAOC pendent vint ans, e cada an, a fait fòrça congresses. Lo modèl del CAOC serà lo modèl del Congrés, es lo sieu imatge.

E ara, abans de presentar los intervenents, me cal dire quicòm de Jaume I que nasquèt a Montpelhièr, lo premièr de febrièr de 1208. Era lo filh del rei catalan Pere I lo Catolic, que moriguèt a Muret lo 12 setembre de 1213. Sa maire èra la reina Maria de Montpelhièr, que moriguèt a Roma lo meteis an e al meteis atge que lo rei. Jaume I passèt tres ans en poder de Simon de Montfòrt, lo murtrièr de son paire, que ne foguèt liberat pel papa de Roma, qu'acceptèt las pregàrias de sa maire de lo metre jos la siá proteccion.

Quand son passadas aquestas e d'autras dificultats, lo rei Jaume perd practicament totes los dreits sus Occitania, pel Tractat de Corbeil, lo 11 de mai de 1258, amb l'excepcion de Montpelhièr, Carladés e l'Omeladès.

La politica d'expansion catalana fa un cambiament de direccion, mas oblida pas los occitans e se fan fòrça negociacions diplomaticas que capitan pas.

Lo 31 de desembre 1229 ganha l'iscla de Malhòrca, a l'atge de 20 ans.

Lo 9 d'octobre de 1238 ganha la ciutat de València, a l'atge de 30 ans.

Los Païses Catalans an nascut.

ANNEXE

PRESENTACION DE LLUIS FORNÉS, DE VALÈNCIA

Lluís Fornés de València es professor, comediant e corrector a la television valenciana.

Coneissi Lluís Fornès ja fa 8 ans a l’ocasion d'un viatge organizat per Jòrdi Peladan, de Nimes, a València los 2-3-4 de junh de 1990.

Lo CAOC, dempuèi Barcelona, tanben i sèm anats amb un altre carri. Las causas son plan passadas. I aviá una bona organizacion e un bon acuèlh. Tres gropes: catalans, valencians e occitans, totes interessats per la cultura comuna.
Sièis ans aprèp, fasèm la meteissa causa a València, lo 1-2-3 de novembre de 1996.

Las causas politicas a València avián plan cambiat. Abans lo govern a la Generalitat valenciana èra socialista, mas pendent aqueste segond viatge lo poder èra del Partit Popular, qu'a pas la majoritat e que governa amb los vòtes d'Union Valenciana, qu'es un partit minoritari anticatalanista.
Malgrat los grands esfòrces de Lluís Fornés per èstre aimable amb los occitans e catalans, l'atmosfèra politica de l'entorn èra ostila a l’idèa pan-catalana.

Las visitas e los actes foguèron fòrça interessants, mas i aviá una prudéncia per las doás parts per evitar de tractar los problèmas de l'unitat de la lenga catalana.

Pensam qu'ara a València i a una volontat per acabar las batalhas de la lenga, mas cresi qu'es una causa politica que cambiarà quand i aurà una novèla relacion de fòrças al poder de la Generalitat valenciana.

Es evident que perdèm totes amb aquestas batalhas intèrnas, mas lo mai grand perdent es lo país valencian, embarrat dins la politica dels partits espanhòls de dreita o esquèrra.

Los catalans seguissèm un autre camin. Un camin cap la pròpia identitat e cap a Euròpa. Cada còp mens Madrid i cada còp mai Euròpa.

E ara daissi la paraula a Loís Fornès.

Set cents ans mai tard l'escrivan valencian Joan Fuster, qu'es tanben president del CAOC, revindica los Païses Catalans coma una realitat istorica e actuala.

En una conferéncia que faguèt Pèire Vilar, a l'Universitat Autonoma de Barcelona, a Bellaterra, dins l'Escòla d'Estiu, lo 4 de julh de 1978, detz jorns après d'èstre nomenat President del CAOC occitan, a Montpelhièr, diguèt en referéncia als Païses Catalans:

I a una comunautat evidenta de lenga e un passat istoric comun, amb fòrtas diferéncias. Aprèp, an pas fait la meteissa renaissença. Dins los autres Païses Catalans i a pas una consciéncia desenvolopada coma en Catalonha. En Roselhon, per exemple, fa pauc de temps qu'a aparescut.

Mas pensi que dins una Euròpa ont las nacionalitats istoricas prenon consciéncia cada còp mai, los Païses Catalans pòdon constituïr, dins l'avenir, una realitat politica.

Fins aquí Pèire Vilar, que disiá aquò fa 20 ans. Ara ieu ajusti que çò que manca es ganhar la batalha politica contra los que vòlon desseparar València de Catalonha.

Avèm la meteissa istòria e la meteissa lenga e Jaume I es lo fondator d'aquesta comunautat culturala e lingüistica. Jaume I segur qu'auriá estat un grand rei catalano-occitan. A nosautres nos fa mestièr d'arribar a fargar aquesta granda comunautat superiora als Païses Catalans, per seguir la memòria del rei en Peire, lo paire de Jaume I.

Grand mercés a totis,

Enric Garriga Trullols

Secretari del CAOC catalan

ALGUNS CATALANS I OCCITANS ASSISTENTS

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Pau Ginesta
Roman Deleuze
Xavier Bada Amatller
Gerard Zuchetto
Antònia Donadeu
Felip Martel
Teresa Clota
Robèrt Lafont
Antoni Gomis
Laurença Privat
Marc Antoni Sala Fenes
Joseta Codina-Otto
Lluís Fornés
Gaston Bazalgues
Renat Pons

MEMÒRIA JORNADES OCCITANO-CATALANES A ALBI I CORDES. XXXIV AMASSADA DEL CAOC

A Albi s'ha celebrat la XXXIV Amassada del CAOC per fer la reunió anual de les dues seccions del CAOC. Hi asssisteixen 21 catalans i més de 30 occitans. La reunió comença a les 15 h. al domicili de l'Associació Occitana Lo Grifol (enfront del Pont Vell). Dóna la benvinguda el president de l'Associació, Raimond Ginouillac. A continuació Antoni Costumero, del CEDEOC, parla del programa preparat per les dues jornades (a Albi i Còrdas) i la reunió comença amb unes paraules de Marcèl Baiche, President del CAOC Occità. A continuació, Enric Garriga, secretari del CAOC Català (en absència del secretari occità) llegeix, en català, l'acta de la reunió conjunta de l'any passat (15 novembre 1997) a Lavaur. A continuació es passa al diferents punts de l'agenda. Enric Garriga comenta en occità les diferents i principals activitats públiques realitzades pel CAOC durant el 1998, que ocupen més de 50 jornades de tot l'any.

Cristian Duthil, tresorer de la secció occitana, presenta un balanç positiu de la situació econòmica i alhora remarca la situació ascendent de socis occitans. També informa de l'obtenció d'una subvenció del Conselh Regional de Tolosa.

Pel que fa a la nova junta, queda elegit president de la secció occitana Marcèl Baiche, vice-presidents Joan Antoni Costumero, d'Albi, i Joan Thomàs, de Lavaur. Com a secretari, Jacme Delmàs, de Bordeus i vice-secretària, Anhès Negre, de Foix. Tresorer, Cristian Duthil, de Foix, i 13 vocals de diferents poblacions occitanes.

Acabada la reunió, a les 18 h. es fa una recepció oficial amb aperitiu a l'Ajuntament d'Albi. L'alcalde, Felip Bonnecarrere, ens dóna la benvinguda i es fan discursos en occità per part de: Marcèl Baiche, Enric Garriga i Antoni Costumero.

A les 19 h. es fa per primer cop a Albi una missa en occità a l'església romànica de St. Salvi.

És concelebrada per mossèn Robèrt Cabié, de Rabastencs (81) i Dom Hildebrand Miret, de Montserrat, que llegeix l'Evangeli en català i tota la resta es fa en occità. Són presents més de 200 persones i la Coral Parroquial i la Coral occitana LOS D'ENDACOM fan tots els cants en occità. L'homilia també es fa en occità. Un cop acabada la missa, la Coral occitana canta, juntament amb una part dels assistents, el Se Canta. El graller català, Lluís Gelis, toca amb la gralla, al peu de l'altar de Sant Salvi, un altre cop el Se Canta i l'himne de València (La Moixiganga de l'Algemesí). Després ens traslladem a Castelnòu de Levis per fer un sopar de més de 50 persones, entre occitans i catalans. Durant tot el sopar es canten cançons catalanes i occitanes.  Com a solistes podem destacar les veus meravelloses de Ghislena Debar i Mirèlha Corbiere i també del director de la coral Joan-Maria Galinier. Després diversos components de la Coral occitana (amb acordions), amb la col•laboració de Cristian Duthil (acordió) i Lluís Gelis (gralla) interpreten balls occitans amb la participació dels assistents. Fou una festa molt càlida malgrat que a l'exterior érem a 8 graus sota cero.

El diumenge una guia professional, Sara Brail, ens acompanya per tot el barri antic d'Albi, tot donant sempre les explicacions en occità. Després es dina a Albi. és un dinar de germanor, amb cançons occitanes i catalanes, i l'estrella de la festa és l'occitana Mirèlha Corbiere que canta, a petició dels catalans, unes belles cançons occitanes. Xavier Bada feu un discurs d’agraïment als occitans que ens han acollit, especialment Joan-Antoni Costumero i també d'altres col•laboradors occitans i catalans. A continuació, tots plegats ens anàrem amb l'autocar del CAOC a Còrdas i es visità els llocs més importants de la ciutat. També es visità el centre occità de la Talvera.

Retornats a Albi ens acomiadàrem dels occitans, que han promès de venir a Barcelona. Arribàrem tard a Barcelona.               

E.G.T.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A ALBI

21 de novembre de 1998

Sénher conse, cars amics occitans e catalans,

Sèm venguts a Albi per faire la nòstra amassada anuala de las doás seccions del CAOC. Mas tanben cal dire qu'avem causit Albi per autras rasons. En primièr per l'ofèrta d'acuèlh dels nòstres amics occitans d'Albi, que nos an fargat un bèl programa de visitas e d'actes, e en segond, perqué Albi es una bèla, polida e interessanta ciutat qu'ofrís al viatjaire las sias riquesas artisticas e istoricas excepcionalas. A tot aquò encara cal ajustar la visita que farem tanben deman de l'istorica e monumentala vila de Còrdas.

E soi segur que d'aquestas visitas ne gardarem una bona remembrança e sèm obligats de tributar una granda reconeissença als nòstres amics occitans per son grand trabalh d'acuèlh.

Aquò dit, me cal ajustar que sèm just, o gaireben al final, del nòstre vintèn aniversari. En genièr,a Barcelona, e en febrièr, a Perpinhan, avèm commemorat e festejat los 20 ans d'aquestes actes que se faguèron en aquestas doás vilas catalanas, ont nasquèt pel premièr còp lo CAOC.

Pendent tota l'annada ai fait fòrça discorses e conferèncias e çò que mai m'a interessat es de faire lo bilanç del trabalh fait pel CAOC. Vos pòdi assegurar que las condicions politicas e socialas catalanas, en 1978, èran pas gaire favorables en relacion al nòstre projecte occitan, perqué en aquel moment lo mai urgent èra tornar recuperar l'estatut d'autonomia per Catalonha e d'autra part cap de catalan coneissiá pas l'existéncia d'Occitania. Malgrat aquestas grandas dificultats, lo CAOC a fait un long camin e un grand trabalh, que podèm qualificar d'extraordinari, en atencion a las grandas dificultats presentas, a la indiferéncia sociala e politica e tanben a la manca d'ajudas economicas.

Mas a despart d'aqueste bilanç del CAOC, de 20 ans, i a tanben un autre bilanç a faire e que ieu ai analizat pendent tota l'annada, es la comparason de la situacion politica catalana e occitana en relacion a las nòstras lengas, de çò que se passava fa 20 ans e ara.

E aquí avèm, per la partida catalana, una granda avançada de la coneissença de la nòstra lenga. L'Estatut d'autonomia a fait son trabalh, ambe problemas segur, mas las causas son plan diferentas de fa 20 ans. Vos vau balhar unicament un exemple : ara, totes los joves de mens de 25 ans sabon parlar, legir e escriure correctament lo catalan coma lo castelhan. La lenga catalana es obligatòria a l'escòla e es la lenga utilizada per aprendre totas las matièras escolaras, ambe l'excepcion del castelhan. L'escòla es la clau de la recuperacion de la lenga catalana.

Mas per la part occitana las causas an avançat d'un autre biais.

L'avançada es mai que mai morala. Per exemple demòra pas la vergonha de parlar patoés. Ara parlar occitan es un signe de cultura, es una valor que cal ajustar coma un merit excepcional cultural e personal.

D'autra part, parlar occitan es pas ara considerat coma un atemptat contra França. Los caps exagonals venon mai tolerants e los occitans an enveja de recuperar son identitat occitana.

Es evident que si fasèm la comparason amb los catalans la diferéncia cada còp ven d'èstre mai granda. Aquí lo responsable de la situacion deplorable de las autras lengas de l'estat francés es lo jacobinisme, que a pas signat la Carta de las Lengas Minoritàrias e tanpauc l'article de la Carta dels Dreits de l'Enfant.

Mas i a autras causas qu'an avançat. Per exemple fa 20 ans i aviá pas cap de calandreta. Ara cada còp i a de mai en mai per tota Occitania.

Malgrat que unicament una pichoneta partida dels enfants occitans aprenon la lenga, d'aquestes n'aurem deman los militants per contunhar l'avançada mai luènh.

Mas i a dins l'estat espanhòl, ara, fòrça causas que se bolegan fòrt, e tanben i a de cambiaments politics estructurals dins la nòvela Euròpa que se farga, e tot aquò farà cambiar las actituds del govern de França, en relacion ambe las autras lengas dels pòbles de l'estat francés.

D'autra part, la Generalitat de Catalonha pren en carga l'organizacion del Congrés Occitano-Catalan, ideat pel CAOC. Aquò vòl dire que finalament la Generalitat s'interessa per Occitania.

Lo 30 d'octobre lo president de l'Institut d'Estudis Occitans èra a la meteissa taula presidenciala per sopar, amb lo president Jòrdi Pujol, pendent l'acte de remesa d'un premi, pel premièr còp, a un occitan, Marcèl Baiche, aquí present.

Ieu profitèri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés Occitanò-Catalan e de la convenéncia d'intervenir mai fòrt en las relacions occitanò-catalanas.

Arribat en aquest punt, profiti per felicitar, un autre còp, Marcèl Baiche per lo premi ganhat e tanben per lo regraciar d'aver acceptat de renovar son mandat de President del CAOC occitan, una annada de mai.

E a totes vos vòli regraciar de la vòstra paciéncia de m'escotar.

E per acabar cridi :

Visca Occitania !

Visca Catalonha !

Enric Garriga Trullols

Albi

ACTA REUNIÓ AMASSADA CONJUNTA ANUAL DE LES DUES SECCIONS DEL CAOC A ALBI

21 de novembre de 1998


ACTA

A les 15:00 h. comença la reunió a la sala de l'Associació Lo Grifol, segons un ordre del dia proposat i aprovat abans de començar.

Hi assisteixen 21 catalans i 22 occitans i s'excusen 10 occitans i 1 català segons relació al final.

Dóna la benvinguda el president de l'Associació, Raimond Ginouillac. A continuació Antoni Costumero, del CEDEOC, parla del programa preparat per les dues jornades (a Albi i Còrdas) i la reunió comença amb unes paraules de Marcèl Baiche, President del CAOC Occità.

Enric Garriga, en absència del secretari occità, llegeix l'acta de la XXXIII Reunió Conjunta, a Lavaur, del 15 de novembre de 1998. Cristian Duthil fa notar que allà on diu Xavier Bada, ha de dir Marcèl Baiche, ja que parla de la reunió amb l'alcaldessa de Montsegur. Es rectifica l'Acta en aquest punt. Marcèl Baiche també afegeix que el bessonatge Lleida/Foix és acabat i ara Foix s'agermana amb Andorra La Vella. A continuació s'aprova l'Acta per unanimitat.

Activitats realitzades.

Enric Garriga lliura a tots els presents les memòries de les activitats realitzades al 1998 i un resum global. A continuació comenta, en occità, cadascuna de les activitats realitzades més importants.

Cristian Duthil parla dels actes de Montsegur i de l'actuació del cantant occità Eric Fraj i del èxit de la visita l'endemà a Monferrier. També de les manifestacions a Occitània: Tolosa, Tarba, Montpelhièr... que es faran el 12 de desembre de 1998.

Xavier Bada diu que és força extraordinari que una entitat com el CAOC hagi fet actes principals durant 50 jornades a l'any, la qual cosa és un exemple de la capacitat de treball que té el CAOC.

J.M. Barniol parla dels actes realitzats per Pasqua a Bordeus.

Enric Garriga diu que el més important d'aquests actes a Bordeus, des del punt de vista oficial, són les recepcions al Consell General i al Consell Regional, fetes en occità.

Congrés Occitano-Català.

Enric Garriga informa de les reunions periòdiques a Barcelona del Comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana, amb la presència de Joaquim Llimona, director d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya. També parla de la primera reunió preparatòria del Congrés a Perpinyà, el 18 de juliol de 1998. També dóna als presents el llistat de les dues seccions occitana i catalana de treball. Afegeix que cal que l'IEO sigui present al Congrés.

Xavier Bada proposa, en aquest sentit que el CAOC i l'IEO han de treballar conjuntament en el Congrés Occitano-Català i en altres activitats de relació catalano-occitana.

Proposta de Programa pel 1999.

Enric Garriga presenta la proposició de programa pel 1999.

Cristian Duthil recorda la intenció de fer alternativament a l'Arièja i al Pallars una festa catalano-occitana en ocasió de la reunió prèvia de preparació de la Pujada al Port de Salau.

Revista

Enric Garriga informa sobre l'acord d'edició d'una revista del CAOC, que seria la continuació del Reviure dels primers anys. I manifesta que serà amb les dues llengües, al 50% i, per tant, caldrà rebre articles en occità que hauran de fer els socis occitans.

Informe econòmic del CAOC Occità.

Cristian Duthil abans de facilitar les dades comptables, diu que segons l'acord de l'Amassada anterior s'havien de pagar les despeses de correus fetes pel CAOC català cap els socis occitans, o sigui els segells o franqueig. Per tant, enguany, la secció occitana ha pagat aquests despeses. A continuació presenta els comptes de resultats econòmics de la secció occitana i són aprovats per tots els presents. Malgrat els pagaments esmentats anteriorment hi ha encara un superàvit important i també augmenten cada any els socis occitans. Proposa un Secretariat de treball d'administració del CAOC occità, a Pàmias. També esmenta que s'ha obtingut per primer cop una subvenció del Consell Regional de Migdia-Pirineus.
Xavier Bada proposa que es feliciti els que han fet possible d'obtenir aquesta subvenció i tots els assistents tributen una càlida ovació a Cristian Duthil.

Elecció del Conselh d'Administració del CAOC occità.

Enric Garriga demana als membres actuals del Conselh occità si hi ha candidats o propostes de llistes, i no havent-hi cap, proposa d'elegir el Conselh anterior. S'aprova per unanimitat sense cap vot en contra ni abstenció.

President: Marcèl Baiche; Vice-president: Joan Thomàs, de Lavaur; Vice-president segon: Antoni Costumero, d'Albi; Secretari  general: Jacme Delmàs, de Bordeus; Vice-secretària Anhés Negre, de Foix; Vocals: Didier Negre, Annie Rieu, Pèire Pessamessa, Patrici Pojada, Joan Maria Barniol, Joan-Jacme Maureta, Josèp Sans, Comte Josserant St.Priest d'Urgell, Felitz Daval, Gilabert Nariòo, Alan Roch, Jòrdi Peladan i Jacme Taupiac.

Informe de la situació catalana.

Enric Garriga manifesta que ja en parlarà en el discurs de l'Ajuntament d'Albi.

Informe de la situació occitana.

Cristian Laus diu que sembla en camí la signatura de la Carta de les Llengües Minoritàries. També hi ha el projecte de fer un estatut per l'occità. Sobre el canviament de l'article II de la Constitució, diu que el 29 de setembre Jospin digué que era d'acord per la signatura. Pel que fa a la situació de l'ensenyament de la llengua, actualment les circumstàncies no són bones en els liceus. No s'ha avançat en l'ensenyament.

Torn Lliure.

Marcèl Baiche diu que en el Dia de la Música d'enguany, un grup occità-gascó actuà a París al Palais Royal.

Joan-Jacme Maurette parla sobre la connexió a Internet i a la List'oc, que és un sistema de comunicació internacional, molt interessant, entre catalans i occitans.

S'acaba la sessió a les 17:45 hores.

Marcèl Baiche                       
President del CAOC occità
   
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC català

ASSISTENTS CATALANS

ENRIC GARRIGA TRULLOLS
NURIA BAYÓ MAÑOSA
ANTONI HERNANDEZ
JOAN LLUIS MONJO MASCARÓ
XAVIER BADA AMATLLER
LLUÍS GELIS CODINACH
ANTÒNIA DONADEU
ROSER GARRIGA TRULLOLS
GABRIEL MARTINEZ
RICARD FONT SUGRANYES
TERESA CLOTA
JOAQUIMA HEREU
ROSA ROCA
LLUIS BAULIDA
MONTSERRAT FORNAGUERA
MARIA CRUZ GUZMAN
HILDEBRAND MIRET
MARIA FIGUERAS RAMELL
Mª TERESA SABATÉ

ASSISTENTS OCCITANS

SARA BRAIL (81), guia
FELIP BONNECARRERE (81)
MIRÉLHA CORBIERE (81)
JOAN-MARC VIEULE (81)
GHISLENA DEBAR (81)
ABAT ROBERT CABIÉ (81)
JOAN MARIA GALINIER(81)
JOAN-JACME MAURETTE (31)
JÒRDI PELADAN
CRISTIAN LAUX
MIQUELINA PELADAN
ANDRIVA FOISSAC
ABELHA SERRE (30)
ALAN PUECH
PÈIRE PESSAMESSA (84), alcalde de Buous
JÒRDI BLANC 81)
MARCÈL BAICHE (09)
RAIMOND GINOULLAC 81)
MARIA JOSEP BARNIOL 33)
NADALA MAGNE 81)
JOAN MARIA BARNIOL (33)
J. ANTONI COSTUMERO (81)
BERNAT VERNHIERAS (81)
CRISTIAN DUTHIL (09)
FRANK SICARD (81)
ERIC BARTA (81)
UC JOURDE (81)

EXCUSATS

JOAN AMORÓS   
FELITZ DAVAL (15)
JACME DELMÀS
JACME TAUPIAC (82)
ANHÉS NEGRE (09)           
GUI SENGES (31)
PATRICI POJADA (09)   
JOAN THOMÀS (81)
ALAN ROCH (11)   
DANIEL RIFÀ (81)
GILABERT NARIÓO (64)

MEMÒRIA 53 AMASSADA INSTITUT D'ESTUDIS OCCITANS (IEO) A NIMES

A Nimes, a la Universitat Vauban, s'ha fet la 53 Amassada General Anual de l'IEO. La sessió comença a les 14:30 hores del dissabte.

Presideixen Felip Carbona, president de l'IEO i Mirèlha Bras, secretària. Després fan intervencions amb informació de les diferents seccions, Robèrt Martí, Jòrdi Peladan, Joan-Loís Blenet, Jacme Taupiac, David Grosclaude, etc. Després Enric Garriga Trullols, per part del CAOC, és invitat a parlar i fa un parlament amb referències al CAOC, a la situació política i al Congrés Occitano-Català. Després d'algunes intervencions dels assistents com la de Josiana Romero, a les 16 h. es constitueixen les comissions de treball. A les 18 h. ens traslladem a l'Ajuntament de Nimes, on l'alcalde ens fa una recepció. Comença un tros en occità, continua en francès i torna acabar en occità. El discurs és plenament occitanista. Li respon, tot en occità, el president de l'IEO, Felip Carbona. Després hi ha un aperitiu.

A continuació, hi ha un sopar i es canten cançons occitanes. Jaume Figueras Trull, català i soci del CAOC, recita una poesia de Salvador Espriu, la meitat en català i la meitat en occità (Inici de "Càntic en el Temple") i és molt aplaudit.

L'endemà diumenge, les sessions de les comissions reprenen a les 9 h. Després a l'amfiteatre les comissions presenten les seves deliberacions per mitjà de Jacme Taupiac, Joan-Loís Blenet i David Grosclaude.

També el representant de les Valls Occitanes d'Itàlia, Dario Anghilante és invitat a parlar sobre la situació de l'occità, que segons el ponent és molt bona.

Per acabar, s'anuncia que la propera assemblea anual del 1999, es farà a Provença i la del 2000 a Lemòtges.

Durant els dos dies hi hagué una exposició i venda de llibres i material occità.

I es feren molts contactes. Per part del CAOC català hi assisteixen sis persones, dues de les valls occitanes i cap de la Vall d'Aran.

Per finalitzar encara hi hagué un dinar de germanor molt animat, abans de partir.

E.G.T.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'IEO DE NIMES

14 de novembre de 1998

Sénher President de l'IEO, cars amics,

En nom del CAOC, en nom de Catalonha, vos saludi a totes, un còp de mai, en aquesta 53 Amassada de l'Institut d'Estudis Occitans.

Per ieu, que soi, secretari permanent del CAOC, (degun vòl aqueste poste de trabalh non pagat) aquesta es una escasença importanta, perqué ongan avèm celebrat lo XX aniversari de la fondacion del CAOC.

Aquesta celebracion nos a portat mai de trabalh. Al meteis temps avèm tanben commemorat lo XX aniversari del Fòcs de Sant Joan a Montsegur amb 700 personas.

Pendent 20 ans occitans e catalans nos sèm aplegat, amassat, a l'entorn del fuòc de Sant Joan, alucat al Prat dels Cremats, dejós lo castel catar.

Ara, aprés 20 ans, Montsegur pren una autra dimension. Es lo simbòl de l'amistat occitano-catalana e tanben representa la fisança pel avenidor nòstre e comun. Sèm en tren de recuperar los ligams millenaris qu'existisson entre los nòstres dos pòbles.

Los canviaments politics, dins la novèla Europa que se farga, nos ajudaràn fòrça per obtenir aqueste objectiu de recuperacion istorica e culturala.

A l'estat espanhòl tanben las causas se bolegan fòrt e tot aquò farà canviar las actituds del govern de França, en relacion ambe las autras lengas dels pòbles de l'estat francès.

A Estella (Navarra) las fòrças politicas nacionalistas bascas signèron lo pacte de Lizarra, lo 12 setembre, e aquò foguèt çò que mancava per decidar ETA renunciar a la violéncia. Ganhar la patz es estat bon pels nacionalistes. Mai que bon, formidable. Pel contrari per Madrid es perdre la granda batalha de l'unitat espanhòla.

Podèm dire que la novèla situacion basca a generat una novèla dinamica dins l'estat espanhòl, qu'afecta primordialment los catalans, los basques e los galicians. Se dobrís una nòva etapa que canviarà tota l'estructura de la constitucion espanhòla, fargada fa 20 ans, amb tota mena de limitacions e de menaças, principalament militaras.

Parallelament los acordis tripartits entre basques, catalans e galicians an fait son camin e un fòrt trabalh dempuèi la Declaracion de Barcelona (16 julh) e contunhats pels acòrdis de Gasteiz (15 setembre) e de Santiago ( 30 octubre).
Après, las eleccions basques, del 25 d'octubre, son estadas una mena de referendum que los nacionalistas an ganhat per 43 contra 32.

Ara , a començat un gran debat e aqueste còp aniram juste al cap, dinc al cap sens córrer, mas tanpauc sens renunciar a çò que volèm, la sobirania dels nòstres pòbles dins la novèla Euròpa, on desiram d'èstre tractats  com estats, pas coma regions, Sabèm qu'es una question de futur  e ara n'avèm l'escasença e ne volèm profitar .
La plurinacionalitat  ferà obligatori lo canviament constitucional de l'estat espanhòl. Aquò es segur. Volèm sortir, aqueste còp, d'una situacion de dependència fiscala, culturala, lingüistica, e dedins totes los autres terrens e tanben, en lo terren esportiu. Ara meteis volèm federacions esportivas catalanas independentas de las espanhòlas e aquò segurament serà la primièra avançada importanta.

E per acabar torni parlar del CAOC e del Congrés Occitanò-Catalan de l'an 2000. Avèm una bona disposicion per part de la Generalitat, que trabalha regularament amb lo CAOC e la FOC en la preparacion del Congrés. Aurèm força collaboracions per part catalana. Aquí avèm e aurèm unitat d'accion.

Per part occitana se deurià passar atal. Mas los manifestacions publicas d'enemistat que se fan entre intellectuals occitans ajudaràn pas gaire a formar un grand equip, una còlha bèla, pel trabalh occitan dins lo Congrés Occitanò-Catalan.

A mon vejaire se pòt pas faire lo Congrés sens la participacion activa de l'IEO.

Lo 30 d'octubre passat lo president de l'IEO, Felip Carbona, èra al costat del President Jòrdi Pujol a la meteissa taula per sopar, en l'acte de remesa d'un premi a Marcèl Baiche, per primièr còp a un occitan, president del CAOC occitan, que li balhèt lo meteis Jòrdi Pujol.

Ieu profitèri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés Occitanò-Catalan e de la conveniència d'intervenir mai fòrt en las relacions occitanò-catalanas pel mejan del Congrés.

Soi segur que la Generalitat finalament s'interessa per Occitania. N'avem d'unas pròvas recentas e nos cal a totes de ne profitar.

Vos desiri a totes un bon trabalh e vos inviti a venir lo dissabte e dimenge venent a Albi, a l'Amassada del CAOC. Ne tornarem parlar, a Albi, de totas aquestas causas.

Grands mercès per m'escotar.

Enric Garriga Trullols

Secretari del CAOC

Nimes 14-11-1998

ASSISTENTS DEL CAOC - HEM VIST

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
David Anghilante, Valades occitanes(I)
Ines Cavalcanti, Valades occitanes (I)
Xavier Bada Amatller
Eliana Tourtet, de Gap (05)
Antònia Donadeu
Abelha Serre, de Nimes (30)
Jaume Figueras Trull
Gerard Maruejòls, de Le Vans (07)
Maria Rosa Pallàs
Alan Rault, de Liborna (33)
Miquèu Chapduelh, d'Agonat (24)

INTERVINENTS

Jaume Ressaire, de Banhous (30)

OCCITANS

Gustave Alirol, de St. Julian (43)
Felip Carbona
Joseta Brajon, de Sijan (11)
Mirèlha Braç
Roman Deleuze, de Montpeller (34)
Robèrt Martí
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)
Jòrdi Peladan
Bruno Cecillon, de Montpeller (34)
Joan-Loís Blenet
Glaudi Barsotti, de Marselha (13)
Jacme Taupiac
Miqueu Adrian,d'Ais de Provença(13)
David Grosclaude
Pau Ginesta, de La Granda Mota (31)
Alan Roch
Silvia Guillot, de Beauvoisin (30)
Josiana Romero

MEMÒRIA 53 AMASSADA INSTITUT D'ESTUDIS OCCITANS (IEO) A NIMES

A Nimes, a la Universitat Vauban, s'ha fet la 53 Amassada General Anual de l'IEO. La sessió comença a les 14:30 hores del dissabte.

Presideixen Felip Carbona, president de l'IEO i Mirèlha Bras, secretària. Després fan intervencions amb informació de les diferents seccions, Robèrt Martí, Jòrdi Peladan, Joan-Loís Blenet, Jacme Taupiac, David Grosclaude, etc. Després Enric Garriga Trullols, per part del CAOC, és invitat a parlar i fa un parlament amb referències al CAOC, a la situació política i al Congrés Occitano-Català. Després d'algunes intervencions dels assistents com la de Josiana Romero, a les 16 h. es constitueixen les comissions de treball. A les 18 h. ens traslladem a l'Ajuntament de Nimes, on l'alcalde ens fa una recepció. Comença un tros en occità, continua en francès i torna acabar en occità. El discurs és plenament occitanista. Li respon, tot en occità, el president de l'IEO, Felip Carbona. Després hi ha un aperitiu.

A continuació, hi ha un sopar i es canten cançons occitanes. Jaume Figueras Trull, català i soci del CAOC, recita una poesia de Salvador Espriu, la meitat en català i la meitat en occità (Inici de "Càntic en el Temple") i és molt aplaudit.

L'endemà diumenge, les sessions de les comissions reprenen a les 9 h. Després a l'amfiteatre les comissions presenten les seves deliberacions per mitjà de Jacme Taupiac, Joan-Loís Blenet i David Grosclaude.

També el representant de les Valls Occitanes d'Itàlia, Dario Anghilante és invitat a parlar sobre la situació de l'occità, que segons el ponent és molt bona.

Per acabar, s'anuncia que la propera assemblea anual del 1999, es farà a Provença i la del 2000 a Lemòtges.

Durant els dos dies hi hagué una exposició i venda de llibres i material occità.

I es feren molts contactes. Per part del CAOC català hi assisteixen sis persones, dues de les valls occitanes i cap de la Vall d'Aran.

Per finalitzar encara hi hagué un dinar de germanor molt animat, abans de partir.

E.G.T.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'IEO DE NIMES

14 de novembre de 1998

Sénher President de l'IEO, cars amics,

En nom del CAOC, en nom de Catalonha, vos saludi a totes, un còp de mai, en aquesta 53 Amassada de l'Institut d'Estudis Occitans.

Per ieu, que soi, secretari permanent del CAOC, (degun vòl aqueste poste de trabalh non pagat) aquesta es una escasença importanta, perqué ongan avèm celebrat lo XX aniversari de la fondacion del CAOC.

Aquesta celebracion nos a portat mai de trabalh. Al meteis temps avèm tanben commemorat lo XX aniversari del Fòcs de Sant Joan a Montsegur amb 700 personas.

Pendent 20 ans occitans e catalans nos sèm aplegat, amassat, a l'entorn del fuòc de Sant Joan, alucat al Prat dels Cremats, dejós lo castel catar.

Ara, aprés 20 ans, Montsegur pren una autra dimension. Es lo simbòl de l'amistat occitano-catalana e tanben representa la fisança pel avenidor nòstre e comun. Sèm en tren de recuperar los ligams millenaris qu'existisson entre los nòstres dos pòbles.

Los canviaments politics, dins la novèla Europa que se farga, nos ajudaràn fòrça per obtenir aqueste objectiu de recuperacion istorica e culturala.

A l'estat espanhòl tanben las causas se bolegan fòrt e tot aquò farà canviar las actituds del govern de França, en relacion ambe las autras lengas dels pòbles de l'estat francès.

A Estella (Navarra) las fòrças politicas nacionalistas bascas signèron lo pacte de Lizarra, lo 12 setembre, e aquò foguèt çò que mancava per decidar ETA renunciar a la violéncia. Ganhar la patz es estat bon pels nacionalistes. Mai que bon, formidable. Pel contrari per Madrid es perdre la granda batalha de l'unitat espanhòla.

Podèm dire que la novèla situacion basca a generat una novèla dinamica dins l'estat espanhòl, qu'afecta primordialment los catalans, los basques e los galicians. Se dobrís una nòva etapa que canviarà tota l'estructura de la constitucion espanhòla, fargada fa 20 ans, amb tota mena de limitacions e de menaças, principalament militaras.

Parallelament los acordis tripartits entre basques, catalans e galicians an fait son camin e un fòrt trabalh dempuèi la Declaracion de Barcelona (16 julh) e contunhats pels acòrdis de Gasteiz (15 setembre) e de Santiago ( 30 octubre).
Après, las eleccions basques, del 25 d'octubre, son estadas una mena de referendum que los nacionalistas an ganhat per 43 contra 32.

Ara , a començat un gran debat e aqueste còp aniram juste al cap, dinc al cap sens córrer, mas tanpauc sens renunciar a çò que volèm, la sobirania dels nòstres pòbles dins la novèla Euròpa, on desiram d'èstre tractats  com estats, pas coma regions, Sabèm qu'es una question de futur  e ara n'avèm l'escasença e ne volèm profitar .
La plurinacionalitat  ferà obligatori lo canviament constitucional de l'estat espanhòl. Aquò es segur. Volèm sortir, aqueste còp, d'una situacion de dependència fiscala, culturala, lingüistica, e dedins totes los autres terrens e tanben, en lo terren esportiu. Ara meteis volèm federacions esportivas catalanas independentas de las espanhòlas e aquò segurament serà la primièra avançada importanta.

E per acabar torni parlar del CAOC e del Congrés Occitanò-Catalan de l'an 2000. Avèm una bona disposicion per part de la Generalitat, que trabalha regularament amb lo CAOC e la FOC en la preparacion del Congrés. Aurèm força collaboracions per part catalana. Aquí avèm e aurèm unitat d'accion.

Per part occitana se deurià passar atal. Mas los manifestacions publicas d'enemistat que se fan entre intellectuals occitans ajudaràn pas gaire a formar un grand equip, una còlha bèla, pel trabalh occitan dins lo Congrés Occitanò-Catalan.

A mon vejaire se pòt pas faire lo Congrés sens la participacion activa de l'IEO.

Lo 30 d'octubre passat lo president de l'IEO, Felip Carbona, èra al costat del President Jòrdi Pujol a la meteissa taula per sopar, en l'acte de remesa d'un premi a Marcèl Baiche, per primièr còp a un occitan, president del CAOC occitan, que li balhèt lo meteis Jòrdi Pujol.

Ieu profitèri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés Occitanò-Catalan e de la conveniència d'intervenir mai fòrt en las relacions occitanò-catalanas pel mejan del Congrés.

Soi segur que la Generalitat finalament s'interessa per Occitania. N'avem d'unas pròvas recentas e nos cal a totes de ne profitar.

Vos desiri a totes un bon trabalh e vos inviti a venir lo dissabte e dimenge venent a Albi, a l'Amassada del CAOC. Ne tornarem parlar, a Albi, de totas aquestas causas.

Grands mercès per m'escotar.

Enric Garriga Trullols

Secretari del CAOC

Nimes 14-11-1998

ASSISTENTS DEL CAOC - HEM VIST

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
David Anghilante, Valades occitanes(I)
Ines Cavalcanti, Valades occitanes (I)
Xavier Bada Amatller
Eliana Tourtet, de Gap (05)
Antònia Donadeu
Abelha Serre, de Nimes (30)
Jaume Figueras Trull
Gerard Maruejòls, de Le Vans (07)
Maria Rosa Pallàs
Alan Rault, de Liborna (33)
Miquèu Chapduelh, d'Agonat (24)

INTERVINENTS

Jaume Ressaire, de Banhous (30)

OCCITANS

Gustave Alirol, de St. Julian (43)
Felip Carbona
Joseta Brajon, de Sijan (11)
Mirèlha Braç
Roman Deleuze, de Montpeller (34)
Robèrt Martí
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)
Jòrdi Peladan
Bruno Cecillon, de Montpeller (34)
Joan-Loís Blenet
Glaudi Barsotti, de Marselha (13)
Jacme Taupiac
Miqueu Adrian,d'Ais de Provença(13)
David Grosclaude
Pau Ginesta, de La Granda Mota (31)
Alan Roch
Silvia Guillot, de Beauvoisin (30)
Josiana Romero

MEMÒRIA JORNADES OCCITANES A DUNAS

7-8 de novembre 1998

A Dunas s'han celebrat unes jornades occitanes que han tingut un gran èxit amb la particularitat de l'assistència especial de grups de la Vall d'Aran i de les Valls Occitanes d'Itàlia. Cadascun d'aquests grups vingué amb un autocar.

Al mateix temps es feu un mercat tradicional de productes artesans alguns d'ells fets a la vista del públic. Una nota simpàtica fou la torrada de castanyes per part dels occitans d'Itàlia.

Després de dinar, el dissabte, hi hagué una taula rodona amb diferents participants, que esmentem al final, i dedicada especialment a la Vall d'Aran i a les Valls occitanes d'Itàlia. També es parlà del Congrés Occitano-Català.

Després de sopar amb tots els grups, a la sala de Festes hi hagué una gran actuació del Grup Nadau, que tingué un gran èxit, especialment celebrat per la joventut aranesa. A continuació diferents grups feren ballar els assistents.

A fora feia molt de fred, menys de zero graus.

L'endemà diumenge, després d'una passavila o aubada, es fa a l'església parroquial una missa en occità, oficiada pel Pare Jòrdi Passerat. Fou molt divertida i els assistents aplaudiren al final de l'homilia i el pare Passerat invitava la gent a picar de mans per acompanyar les cançons dels aranesos. Després li vaig dir, al propi Passerat, que allò més aviat semblava un míting polític, però que agradà tothom.

Després hi hagué una cercavila i a la plaça davant l'Ajuntament, hi hagueren diverses actuacions folklòriques dels diferents grups i es continuava menjant castanyes torrades. S'acabà amb un aperitiu. Després de dinar, els catalans ens anàrem a Barcelona. Hi ha més de 500 kilòmetres per tornar. El dia anterior ja n’havíem fet també més de 500.

E.G.T


ASSISTENTS CATALANS

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Rosa Roca Freixes

PARTICIPANTS TAULA RODONA

Enric Garriga Trullols
Jacme Serbat
Josep-Loís Sans Socasau
Mariano Allocco
Cristian Rapin
I d'altres

HEM VIST

Angelina Cases
Jacme Serbat
Alan Surre Garcia
Jacme Delmàs
Cristian Rapin
Emili Medan
Jaume Taupiac
Cristian Pèire Bedel
Joan Claudi Fortanet
Jean-François Carrenco
Joan Mathieu
Colèta Malhòl
Anna Maria Franceis
Jòrdi Passerat
Joan-Pèire Hilaire

MEMÒRIA XX APLEC OCCITANO-CATALÀ DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

Dissabte, 20 de juny de 1998, un autocar del CAOC sortí de Barcelona amb els inscrits del CAOC i el grup de 20 diables, grallers i tabalers de la Plaça Nova de Barcelona, que tradicionalment participen a Montsegur als Aplecs.

Després de dinar tots plegats al FOGAL LEO LAGRANGE, de Foix, es partí cap a Montsegur i al Prat dels Cremats, el CAOC feu una ofrena floral. A continuació es fan alguns discursos per part de Jaume Figueres Trull (en occità), Marcèl Baiche (en occità), Enric Garriga (en occità) i Miquèl Averós (en occità). Per acabar, es canten els himnes occità i català, acompanyats pel graller Lluís Gelis i els tabalers.

Alguns dels assistents pugen al castell i la majoria baixa al poble de Montsegur. A la plaça de l’església la Cobla La Principal del Rosselló interpreta 4 sardanes, que ballen occitans i catalans. A les 6, les campanes de l'església criden a missa, que és concelebrada per Mn. Jòrdi Passerat, de Tolosa; Dom. Hildebrand Miret, de Montserrat i Mn. Maurici Torrent, de Montferrier. Una lectura en occità la fa el professor català Jaume Figueras Trull. Llegeix l'evangeli, en català, el monjo H. Miret i fa el sermó en occità Jòrdi Passerat. Per acabar, tothom canta EL VIROLAI a la Mare de Déu de Montserrat, que presideix l'altar major.

Després, a la plaça de l'església, la cobla interpreta tres sardanes més i acaba amb la interpretació dels himnes Els Segadors i Se Canta.

A continuació, davant l'església, hi ha un aperitiu ofert pel CAOC occità de Foix, amb molta assistència.

Després, a l'OCCITADELLA hi assisteixen 52 persones per sopar i la resta a diferents restaurants de Montsegur. A l'hora de les postres parlen Xavier Bada, Jòrdi Passerat, Marcèl Baiche i Enric Garriga que analitza l'evolució occitana durant els 20 anys del CAOC.

Acabat el sopar s'organitza la marxa amb torxes enceses, banderes i música, al davant, i grallers i diables, al darrera.

Arribats al Prat dels Cremats, s'encén la foguera amb les torxes i els diables fan una exhibició de pirotècnia, que acabà amb una traca.

Després es fa una salutació de benvinguda per part de Cristian Duthil, Marcèl Baiche i Enric Garriga.

L'actuació del cantant ERIC FRAJ es seguida amb una gran atenció per tot el públic. Per acabar el Grup AIGALERA fa un ball occità.

EL CAOC ofereix gratuïtament als assistents un cremat de rom, que es beu molt més que mai, car es fan quatre cassoles de rom, preparat per Ricard Coll i Carme Viñas. Els assistents al Prat dels Cremats són entre 700/800 persones. El temps és molt bo i agradable. Però a la una de la nit l'autocar del CAOC va cap a Foix per a portar a dormir al Fogal i a l'Hotel els inscrits catalans.

El balanç és molt positiu malgrat la manca de col•laboració per part dels mitjans de difusió catalans, la manca de participació oficial i la poca difusió pels mitjans occitans exceptuada LA SETMANA.

20 juny de 1998

L'endemà de Montsegur, els assistents catalans i amics occitans ens traslladem a Montferrier, on es visita el museu i som acollits per l'alcalde Raimon Verdier. S'organitza una cercavila pel poble amb banderes, música i els grallers i diables darrera amb pirotècnia. Anaven davant l'alcalde, amb la bandera catalana, Xavier Bada i Enric Garriga, amb la bandera occitana. Davant l'Ajuntament. els diables fan una exhibició de pirotècnia que acaba amb una espectacular traca de gran potència.

Després s'entra a una gran i moderna sala municipal i parlen l'alcalde, Raimon Verdier, Xavier Bada, Cristian Duthil, Anhés Negre i Enric Garriga. L'alcalde ens ofereix un copiós refrigeri i ens mostra les noves dependències municipals.

Acabat l'acte retornem cap a Foix a dinar al Fogal i després l'autocar surt cap a Barcelona, després d'una parada a l'àrea del Cadí.

El XX Aplec a Montsegur ha estat un gran èxit.

E.G.T.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'ESTÈLA DEL PRAT DELS CREMATS

20 de junh de 1998

Amics occitans e catalans,

Sèm aicí, un còp de mai, amassats un petit grope de catalans e occitans, davant aquesta estèla que fa la remembrança del darrièr acte de la subrevivéncia d'Occitania.

Quan s'atudèt lo lenhièr del Prat dels Cremats venguèt la negra nuèit sus aqueste país d'òc e encara dura e contunha.

Malgrat que l'auba es pas encara arribada i a un espandiment d'una novèla idèa d'Euròpa que nos fa creire qu'arribarà lo jorn de la renaissença occitano-catalana.

E que tornarà reverdir e florir lo laurièr.

Sèm a la fin del sègle vint e es de mal comprene perqué en Europa, dins l'Europa progressista de las libertats, son pas encara reconeguts los dreits mai elementaris dels pòbles minoritaris que son dins los Estats. Es vertat, e o cal reconéisser, que la majoritat dels Estats an donat, an tornat, una partida importanta dels dreits culturals, lingüistics e nacionals, a aquestes nacions sense Estat.

Per exemple Espanha, Itàlia, Belgica, Anglaterra. Aquò son avançadas cap a l'esperança, mas dins aquesta novèla situacion i a una granda excepcion: França, que demòra jacobina e centralizaire e que vòl pas cambiar las causas del dedins, mas demanda lo respècte de las diferentas lengas dels Estats actuals, dins la Comunitat europèa.

Aquesta actitud es pas normala e per aquò los govèrns franceses an fait de l'anormalitat una situacion legala, per far paréisser normal ço qu'es evidentment anormal.

Cresi qu'avètz comprés que l'anormalitat en Europa es l'article II de la Constitucion francesa e lo refús de signar la Carta de las lengas minoritàrias.

Aquò serà de plan mal cambiar. Mas aquí avèm i aurem lo grand trabalh per denonciar aquesta excepcion francesa.

Lo pas del temps e la novèla situacion europèa va dins lo sens de donar mai de competéncias a las nacions, apeladas regions, e aquí espèri que França perdrà de batalhas.

Dins aqueste espèr de libertat vos demandi de tornar a Montsegur cada an per cridar:

Visca Occitània. Visca Catalunya.

Visca l'Amistat Occitano-Catalana

Enric Garriga Trullols

ASSISTENTS

CATALANS

Enric Garriga Trullols
Manuel Segura
Eric Astié
Núria Bayó Mañosa
Eugeni Junyent
Patrici Pujada
Josep Mª Calafell
Núria Valls
Anna Ruiz Barceló
Mònica Perez
Salomé Fontdevila
Josep M. Carner
Ricard Coll
M. Mar Tirado
Iris de Montsegur
Xavier Perellada
Carolina Pujol
Jòrdi Bibià
Carolina Grifoll
Carme Querol
Miquel Coll
J.M. Garcia Cunillera
Mª Assumpció Raich
Xavier Parramon
Hildebrand Miret
Frederic Viñas
Jaume Figueras
Xavier Bada
Mª Rosa Pallàs
Antònia Donadeu
Àngel Comalada
Maria Domingo
Roser Garriga
Glòria Reynoso
Pere Reynoso
Montserrat Garriga
Enric Andrés
Elvira Larraz
Teresa Clota
Carme Viñas
Joan M. Barniol
Maria Josep Barniol
Josep Mª Serra
Encarnació Peiró
Àlex Barniol
Antoni Pons Sauré
Pasqual Bacchetta
Estudianta Alemana
Josep Mª Torras Hom
Lluïsa Starlese
Núria Ontiveros, Mataró
Galderic Rovira
Salvador Buti, Vilanova

HEM VIST

M. Roser Pozo
Jòrdi Rodríguez

OCCITANS

Lídia Gelabert, Montsegur
Felip Bonnet, Sant Miquèl
Cristian Duthil, Foix
Agnès Negre, Foix
Didier Negre, Foix
Jòrdi Serrús, Montsegur
Josep Sans, Brassac
Mònica Blanco, Ferrieras
Raimon Verdier, Montferrier
Miquel Averós,St Joan Falgar
Patrici Pujada, Pàmias
J.Claudi Chabrotty,Pradetas
Simona Salles, Montsegur
Pèire Audabram, Montsegur
Maurici Torrent, Montferrier
Jacme Delmàs
Raimón Verdier, Montferrier
Enric Azais, Vilanòva d'Olmes
Catarina Predal, Montsegur
Sergi Cazenueve
Jòrdi Passerat
Claudi Bonne
Raimonda Benays

ADHESIONS REBUDES

Jacques Blanc, President de la Regió Llenguadoc-Rosselló
Robert Savy, President de la Regió Llemosí
Renat Ricarrera, Vice-president de la Regió Aquitània
Jòrdi Pujol, President del Govern de la Generalitat de Catalunya
Joan Maria Pujals, Conseller de Cultura de la Generalitat
Joaquim Llimona, Director d'Afers Exteriors de la Generalitat
Joan Vallvé, Diputat Europeu

MEMÒRIA ASSEMBLEA ANUAL DEL CAOC A BARCELONA

INTRODUCCIÓ

He preparat una memòria per escrit que fa referència al Punt II de l'Ordre del Dia d'aquesta Assemblea. Us pot semblar inusual, perquè sempre s'han donat les explicacions de paraula, en contra del que és normal en les societats de tot tipus en què es fan per escrit. Però el CAOC, fins ara, no ha estat gaire primmirat en aquestes coses i sempre ha fet les assemblees com si fossin en família.

La memòria que ve a continuació ha estat redactada dos dies abans de l'acte del dijous a l'Hotel Hilton, durant el qual la Fundació i Joan Amorós, han lliurat, i pagat, una placa a Robèrt Lafont en la qual se'l declara President d'Honor del CAOC a perpetuïtat. La invitació de la FOC també es feu extensiva a Marcel Baiche, entre altres assistents.

El meu escrit delata uns símptomes de conflicte. Efectivament hi ha el fet que Robèrt Lafont recentment ha estat crític  sobre les accions que ha fet el CAOC, especialment per part de Xavier Bada, Enric Garriga i Jacme Delmàs, que han protagonitzat un ressò del CAOC, en la premsa occitana, en motiu de les diferents reunions informatives a Occitània i especialment per l'entrevista informativa amb el President de la Regió del Llemosí, Robèrt Savy.

Algú podrà pensar que aquí hi ha un conflicte de gelosies i no anirà gaire errat. Però amb una gran diferència. Robèrt Lafont té una gelosia de protagonisme personal que li sembla amenaçat pel CAOC i, fins i tot, ha escrit que en Garriga el vol destruir. Això no s'ho creu ni un boig, Jo, en canvi, tinc la gelosia de voler que al CAOC se li reconegui, en el cas concret del Congrés, el paper rellevant que li correspon. Jo no he cercat mai el protagonisme personal, i el que pugui tenir és en funció de la feina que faig, en les accions del CAOC, quan no hi ha el President. El meu protagonisme no em ve dels honors, perquè mai en rebo, sinó per la feina que faig.

Crec que ja em coneixeu, des de fa prou de temps i sóc un home que només dic Amén a missa. Quan les coses van malament, les denuncio i quan van bé també, perquè vull que vagin millor.

M'heu de creure. Vull que es faci el Congrés i que hi hagi pau i, fins i tot, pacte honorable per tothom, però la primacia del CAOC ha de ser respectada i valorada dins el conjunt d'entitats que portaran a terme el Congrés.

Sé prou bé els esforços que fa Joan Amorós per a conciliar criteris i posicions discrepants difícils de lligar entre els promotors interessats en el Congrés, entre els quals el CAOC català, el CAOC occità, la FOC i Robèrt Lafont. Després encara n'hi hauran d'altres d'oficials i de privats i tot s'haurà de lligar perquè funcioni tot bé però compte de no subestimar els dos CAOC. Espero que de la discussió en surtin bons acords en els quals tothom si senti bé.

I ara us llegiré el que vaig escriure abans d'això que us acabo de dir.

ASSEMBLEA 7 de març de 1998

El 1997, pel CAOC, ha estat un any força important. Per moltes causes ben diverses. En primer lloc perquè des de començament de l'any passat només treballo al CAOC i durant tot el dia i això s'ha notat en la feina feta.

Un exemple ben eloqüent és aquesta carpeta de la correspondència contestada i enviada el 1997. De cada any omplim una carpeta, però com enguany cap és el doble de l'any anterior.

Un altre exemple són les quotes pagades dels socis. L'any passat eren tres vegades més nombroses els impagats que enguany, però ràpidament vam aconseguir, amb notes requisitòries successives, d'arribar a uns mínims mai aconseguits de rebuts pendents . A finals d'any 1997 donàrem de baixa vora 40 socis per manca reiterativa de pagament, però durant l'any se'n feren també un nombre similar de nous. Però també a la part occitana, controlada des d'aquí, amb el beneplàcit i gran acontentament de la Junta occitana, hem aconseguit l'any passat fer pagar a la gran majoria dels socis. Ara caldrà eliminar alguns de recalcitrans. Però mai no havia anat tant bé, econòmicament parlant, la secció occitana com ara.

Abans no s'hi podia intervenir ni fer res a diferència d'ara, perquè el secretari occità, Pèire Lagarda, no ens hi deixava ni ficar el nas, deia que això no ens importava res i que era de la seva única competència i així arribà a tenir només 4 gats mal comptats.

També el 1997 fou un any molt dens en activitats, algunes repetitives i, per tant, el seu manteniment encara és més difícil i l'èxit més meritós. Teniu a les vostres mans el programa del 97 i és prou eloqüent. Amb la X Pujada al Port de Salau, el CAOC va assolir una fita d'èxits continuats durant 10 anys. El qui no hi ha estat mai no pot imaginar la suprema qualitat d'aquest acte, que mai ha declinat en els seus deu anys. El prestigi del CAOC s'ha afermat i consolidat en els medis occitanistes i n'és bona prova la presència del CAOC a l'Amassada de l'IEO a Carcassona, segons memòria disponible. Fins i tot les reunions anuals conjuntes de CAOC obtenen una repercussió d'assistència, malgrat la manca de patums de cada costat. Com exemple la darrera de Lavaur.

El CAOC ha passat temps difícils, especialment a la secció occitana, però recuperem una nova forma d'estructuració gràcies a la constància i al major nombre de socis occitans.

Però jo no vull atribuir-me tot el mèrit perquè també en temes puntuals i especialment en aspectes externs haig de constatar els treballs concrets d'altres col•laboradors. En aquest sentit hi ha principalment un factor molt dinamitzador pel CAOC, que ha incrementat considerablement els contactes occitans i és la col•laboració valuosa que ens aporta el nostre vicepresident, Xavier Bada, amb la seva disponibilitat per anar allà on calgui. Els nombrosos i llargs desplaçaments del CAOC ja han sorprès sempre a la gent. Però ara, amb el nostre Xavier Bada, més que espectaculars són incessants i trepidants. Tots dos tenim una dèria comuna, però ell hi posa els mitjans i el CAOC se'n beneficia, perquè no li costa res ja que ens auto-financem. Hem doblat en efectius, però en canvi hem multiplicat les accions.

També Bada fou el que tingué la idea primera d'un Congrés Occitano-Català. Jo mateix vaig escriure el primer avantprojecte i Joan Amorós el va tornar a reformular de nou. A finals del 1997 hem vist com era aprovat per la Generalitat. De quina forma l'estructurem, ja en parlarem després.

També en el 1997 la Generalitat ens ha concedit, al CAOC, el títol de declaració d'Entitat d'Interès Cultural. I ara començarem a tramitar el d'Utilitat Pública.

I per abreujar només afegiré que el CAOC s'ha connectat també a Internet i ara tenim ja oberta la porta al món, per on rebem informacions i per on les oferim.

Per aquesta connexió el CAOC compta amb l'aportació que ens farà la Fundació segons fou acordat en Junta del CAOC.

D'altra banda la Fundació Occitano-Ccatalana també acordà, en la seva Assemblea anual, del 13 de desembre de 1997, de subvencionar una de les activitats del CAOC, concretament les de col•laboració amb l'Escola Occitana d'Estiu. La presència del CAOC a l'EOE també farà enguany vint anys. D'altra banda n'hem demanat subvencions a la Generalitat  i al Consell Migdia Pirineus per a portar el grup Primera Nota, a Agen, a l'EOE.

Tot això corona vint anys de treball, que hem celebrat a Barcelona el 21 de gener d'enguany i a Perpinyà el 15 de febrer. I tal com vaig dir a Perpinyà lamento no haver disposat de més mitjans econòmics per poder assolir unes cotes més altes en les nostres activitats habituals i en altres de possibles.

Tot el que ha fet el CAOC, en 20 anys és molt meritós, però encara molt més extraordinari i miraculós pel fet de no haver disposat de diners. Voldria saber i veure qui pot fer tant amb tants pocs diners.

El CAOC ha estat fidel als seus estatuts i només fa i ha fet relacions occitanes, en occità i en català. Per això sóc content sense, cap mena de complexos. Em sento orgullós i content de poder fer miracles.

És molt fàcil fer coses amb milions al darrera i molt difícil fer-ne tantes amb només 800.000 ptes. de subvenció, menys que les quotes dels socis.

Però el CAOC fa i ha fet moltes més coses de les que es creuen. Si féssim una memòria només de les coses tramitades i resoltes amb tot aquest fum de cartes, faxos i telefonades, veuríeu que el CAOC és una agència dinàmica de relacions occitano-catalanes, que ha resolt moltes demandes de tot tipus i ha facilitat un fum d'informacions.

I després de fer tot això encara em queda un forat per escriure discursos, conferències, articles, memòries, cronologies, fitxes, informes, etc. i, fins i tot, fer i tramitar la documentació oficial de la secció occitana del CAOC.

D'altra banda hem tingut la sort també de tenir 4 objectors de consciència, que afegits als dos pagats i jo som set persones que treballem al CAOC, apart del comptable Sr. Planas que fa un gran treball si bé tots, excepte jo,  són a temps parcial. L'aportació personal que vaig fer d'un nou ordinador ha fet possible que tot aquest personal pogués treballar simultàniament i alternativament.

Ho vaig dir a Perpinyà i ho torno a dir ara, el CAOC ja ha fet més treball i té més durada que l'antiga Oficina de Relacions Meridionals d'abans de la guerra. El CAOC ja té un lloc històric ben digne i fins i tot gloriós en el capítol de les relacions catalano-occitanes.

Quan el sis de desembre de 1986, a Narbona, dimitien conjuntament Pèire Lagarda, com a secretari, i Robèrt Lafont, com a President, expressaven públicament, en el seu escrit de renúncia, que el CAOC havia fracassat. Fins i tot Pèire Lagarda escriu després un llibre en què el CAOC i Montsegur són objecte de riure. Mort ell, encara la seva vídua manté una animadversió esquizofrènica ridícula contra el CAOC. També Robèrt Lafont, especialista en enterrar els vius, manté una posició excloent per tal de relegar el CAOC a un nivell de promotor d'actes folklòrics o de populisme barat. Nosaltres sóm més generosos amb el que fou només cinc anys president del CAOC occità i vam acceptar de fer-li un homenatge, el passat dijous, a Barcelona. Tot sigui per la pau i la concòrdia. Però la història és una altra cosa.

Els vint anys del CAOC demostren l'error d'estimació de Pèire Lagarda i de Robèrt Lafont, que potser en part ha reconegut aquest darrer, en tornar a pagar enguany per primer cop la quota de soci del CAOC occità. Els que foren presents a la XX reunió conjunta del CAOC a Tolosa del 19 de gener de 1984, no es poden fer càrrec de la situació terminal i extrema que havia arribat el CAOC occità, sota la batuta única de Lagarda i Lafont.

Tot això, em direu que és aigua passada, però els errors d'abans, dels altres, no els hauria de pagar, encara, avui, el CAOC, amb cap discriminació ni marginació perquè ells quedin ben honorats i justificats. El CAOC ha de tenir el seu paper digne i destacat en el Congrès  i en tots els actes que es facin de les relacions occitano-catalanes. Ho tenim ben guanyat a pols durant 20 anys.

Només per acabar aquesta introducció o memòria, us demano que vulgueu ajudar el CAOC per aconseguir més socis, perquè així tindrem més independència econòmica i assegurarem la nostra continuïtat. D'idees i de projectes tothom ens en porta molts, però el que fa falta en realitat són recursos econòmics. Després caldrà trobar persones que treballin en projectes sense generar cap despesa al CAOC i si en saben més que jo, que ens aportin recursos per finançar noves activitats, entre les quals el Congrés, que encara no està assegurat econòmicament en la seva totalitat, especialment per part occitana.

Enric Garriga Trullols

MEMÒRIA DELS ACTES A PERPINYÀ PEL XX ANIVERSARI DEL CAOC

La primera reunió conjunta del CAOC tingué lloc a Perpinyà, fa 20 anys, el 11 de febrer de 1978, a la Universitat. Després de la commemoració a Barcelona, el 21 de gener de 1998, per a recordar la memòria de Josep Maria Batista i Roca, que presidí la primera reunió a Barcelona, el 21 de gener del 1978, el CAOC ha volgut també repetir la commemoració a Perpinyà, que tant significa pels catalans i en recordança d'aquella primera reunió conjunta de fa 20 anys.

De Barcelona sortí un autocar i anàrem primer a visitar el museu de Bèlestar, que ja és el primer poble occità, i per això se'n diu Bèlestar de la Frontera, o sigui, en el límit entre els Països Catalans i Occitània. Malgrat que està inclòs dins el mateix departament dels Pirineus Orientals, està a la comarca de la Fenolleda, que és de parla occitana. En el museu ens rebé l'alcalde de Bèlestar, un català casat amb una occitana de la comarca. El nostre amic Llorenç Planas anava traduint al català les explicacions sobre les instal•lacions de l'interessantíssim museu, que donava en francès, la guia Valèria. Finalment ens acomiadàrem amb unes paraules de l'occità Jacme Ressaire, de Xavier Bada, d'Enric Garriga (en occità) i de l'alcalde (en català).

A continuació ens traslladàrem al restaurant El Graner, de Perpinyà, i érem 40 persones a taula. Aquí s'hi afegiren algunes persones de Catalunya del Nord i d'Occitània, a més de Joan Amorós, senyora i fill. Després de dinar es cantaren diferents cançons catalanes i occitanes. Feren al•locucions Cristian Duthil i Llorenç Planas, entre d'altres.

Per acabar la jornada, anàrem fins el Castellet, i on arribàrem abans de l'hora assenyalada. Ens rebé Joan-Gaspar Deloncle. A una sala gran de la primera planta del Castellet es feu una presidència amb Marcèl Baiche, Joan Amorós, Enric Garriga, Jacme Delmàs, Joan-Pere Olive, Jaume Roure, Llorenç Planes i Xavier Bada.

Es feren diferents discursos, després de donar-nos la benvinguda Jaume-Gaspar Deloncle Peyre. Xavier Bada llegí les adhesions i recordà als assistents de la reunió de fa 20 anys i que ara ja no són entre nosaltres. El primer dels oradors és Jacme Ressaire, després Joan Amorós, Marcèl Baiche, Jacme Delmàs i, finalment, Enric Garriga, que llegí el discurs en català i occità, transcrit a continuació i remarcà la dedicació de Cristian Duthil al treball del CAOC occità.

Els altres discursos foren tots improvisats i no en podem donar la transcripció, ni un resum. El d'Amorós parlà d'economia empresarial, el de Baiche fou molt abrandat i el de Jacme Delmàs subratllà el parentiu del català i de l'occità amb anècdotes passades a Barcelona.

Després d'unes paraules finals de Jaume Roure (tinent d'alcalde), hi hagué un petit col•loqui i es remarcable la intervenció, en occità, del català d'Elna, Pere Gensana.

Finalment, es cantaren dempeus els himnes Se Canta i Els Segadors.

L'autocar del CAOC retornà a Barcelona i els assistents eren quasi tots contents.

L'organització de l'acte va costar un dineral al CAOC, principalment en segells de correus.

E.G.T.

XX ANIVERSARI DEL CAOC

DISCURS D'ENRIC GARRRIGA TRULLOLS A PERPINYÀ

15 de febrer de 1998

Senyor adjunt d'alcalde, senyor regidor. Benvolguts amics catalans i occitans,

És amb gran satisfacció que prenc la paraula en aquest acte que commemora el XX Aniversari d'aquella primera reunió conjunta de les dues seccions, occitana i catalana, del CAOC a la Universitat de Perpinyà. També és aquí que em venen a la memòria tots aquells viatges que feia a Perpinyà, molt abans, fa més de 30 anys, i que sempre he continuat, però que aleshores m'oferien l'atractiu de trobar aquí coses prohibides a la Catalunya del Sud, com són les banderes catalanes desplegades al vent, no solament al Castellet, sinó pertot Perpinyà, inclosos els edificis oficials. També podíem comprar llibres catalans prohibits al Sud, a la llibreria d'en Joan Cayrol. Podíem parlar de política al Centre català, i per arrodonir el dia es podien ballar sardanes al Palmàrium. De mica en mica vaig poder travar amistat amb molts catalans del Rosselló, com Josep Deloncle a la seva farmàcia; com Lluís Esteve; com el Dr. Francesc Català, de Vinçà; com Gilbert Grau, d'Elna; com Salvador Figueres, del Centre Català i com Josep Batista i Roca, precisament per primer cop el mateix dia que feia els seus 80 anys i en ocasió de l'homenatge que se li retia a l'Hotel Majorca, el 26 de juliol del 1975. En aquest homenatge a Batista i Roca hi assistiren també Ramon Trias Farga, Maria Macià i Josep Trueta. Ara, 23 anys després, totes aquestes persones citades ja fa temps que ens han deixat. Però les remembrances d'aquell temps encara són ben presents en el meu record. Aleshores vaig poder seguir i resseguir tot aquest país català entre les Alberes i les Corberes. Vaig poder assistir a la Universitat d'Estiu de Prada i a les commemoracions de Pau i Treva de Toluges i vaig veure erigir monuments a la memòria de Lluís Companys i dels catalans exiliats el 39, entre altres coses.

Dels amics d'aquell temps encara un bon grapat són vius, Teresa Rebull, Joan Simó, Joan Reynald, Josefina Matamoros, Ramon Gual, de Codalet; Montserrat Carrion, Pere Gensana d'Elna, Llorenç Planes (un amic que m'ha comprès sempre), Pilar Balada, Jordi Carbonell Trias, Jaume-Gaspar Deloncle, Margarida de Descatllar, Miquel Mayol, Renada-Laura Portet, Pere Verdaguer i més moderns Pere Guardiola, de Prats de Molló, Daniela Grau, Jordi Vera, Joan Pere le Bihan, de la Bressola, Pere Taillant, de Pià, Armand Samsó, de Salses, Pere Manzanares, d'Arrels; Pere Codonyan; Andreu Barrere; Albert Bertrana i el seu fill Univers; Eliana Comelada; Anna Jordà; Joan-Pere Olive; Jaume Roure; Joan Miquel Duran, i tants d'altres que deixo sense citar, però que he convocat avui.

Però ningú, mai, a Catalunya del Nord m'havia parlat dels occitans i d'Occitània, que aleshores era, per a mi, un país ignorat totalment. Després, quan ja havia descobert Occitània, per primer cop a Marsella i per segon cop al Bearn, resultà que Josep Deloncle era casat amb una occitana (i el seu fill també), que Pere Gensana, era un occità de les Valls Occitanes del Piemont, que Renada Laura Portet era una occitana de la comarca de la Fenolleda, etc. Però també vaig veure que els  habitants de la Fenolleda, d'aquesta comarca dels Pirineus Orientals, són anomenats gavatxos pels nord-catalans, igual que tots els occitans. En canvi pels sud-catalans, pels espanyols, pels portuguesos, etc, els gavatxos només són els francesos, no els occitans. No voldria, ni puc per manca de temps, entrar gaire en aquest aspecte de les relacions de Catalunya del Nord amb Occitània. Però si diré que els catalans del Nord viuen i han viscut d'esquena a Occitània i fins hi tot força sovint enfrontats. Per això, a diferència de la gran acceptació del CAOC a tota la resta dels Països Catalans i tota Occitània, el CAOC no ha tingut gaire èxit a Catalunya del Nord, ni s'ha entès el seu missatge. Fins i tot s'ha cregut que anava contra els interessos dels nord-catalans. Aquí, a Catalunya del Nord, tampoc s'ha comprès ni aplicat mai aquella consigna del gran patriota català Joan Ballester Canals: Entre tots ho farem tot, o l'altra de ben coneguda de La unió fa la força. I és evident que necessitem tots plegats molta unió i molta força per combatre els centralismes de Madrid i París.

Enguany acabem la commemoració del 100 aniversari de la naixença, a Sitges, de Josep Carbonell i Gener, un gran patriota català. Fou el Director de l'Oficina de Relacions Meridionals d'abans de la guerra del 36, que s'ocupava , com ara el CAOC, de mantenir relacions amb els occitans, seguint , segons diu el propi Carbonell, les directrius d'En Prat de la Riba. Tota la intel•lectualitat catalana d'aquell temps era interessada pel tema occità, inclosos Pompeu Fabra, Ventura Gassol i el propi Francesc Macià, President de la Generalitat Republicana.

El CAOC ja ha superat, en el temps de durada i també en activitats, a l'Oficina de Relacions Meridionals. Però ara, que la nova Europa ens obre les portes de bat a bat per a retrobar l'antiga germandat, que cantava el poeta Joan Maragall, ara els nostres intel•lectuals i periodistes són analfabets en occitanisme.

Malgrat això, la situació actual és força diferent de la de fa 20 anys. L'Europa sense fronteres és una realitat i amb la moneda única som a punt de fer desaparèixer una altra frontera econòmica. Però pel que fa a les relacions occitano-catalanes, la situació també ha canviat força a cada costat. Fa 20 anys, per citar alguns exemples, no existia cap calandreta, ni cap classe bilingüe, ni cap setmanari occità, ni cap ràdio únicament en occità. Ni els mestres d'occità tenien cap títol oficial, etc. En la part catalana no hi havia cap ensenyament de l'occità. Ara, des de fa tres anys, s'ha començat a ensenyar a dues universitats, la de Lleida i la de Bellaterra, i a dos instituts, els de Sant Cugat i Terrassa. Tot això és nou i recent. Fins i tot ara algunes revistes catalanes ja publiquen articles sobre Occitània.

El CAOC constata que la llavor plantada durant tants anys, finalment comença a germinar. El CAOC ha fet un treball quotidià, popular i poc elitista per necessitat i per raons econòmiques. La indiferència dels intel•lectuals, per no dir ignorància, està essent superada per la nostra constància de cada dia. No tardaran gaire a pujar al carro, encara que no sigui al carro del CAOC. Però qui ha desvetllat consciències ha estat el CAOC. Qui ha creat demanda d'occità ha estat el CAOC. Qui ha fet oferta d'occità ha estat el CAOC. Els joves del CAOC d'ahir, ara són homes d'acció i convicció d'avui. Hi ha un canviament de mentalitat a cada costat. Cadascú recupera la seva personalitat nacional i cultural de català i d'occità, i cada cop som menys estrangers uns dels altres. El parentiu cultural torna a reviure i apunta l'alba d'una renaixença lliure de subjeccions als estats jacobins i centralistes.

Occitània ens permet aprofundir la nostra cultura a Europa i alhora parlar en català, als occitans, en aquest gran espai conjunt de 25 milions de persones. I això encara és una realitat, en gran part de la societat occitana.

Avui dia, l'occità s'afiança en prestigi i s'abandona la vergonya de parlar patuès. Un exemple ben recent ho demostra.

El 11 de maig del 1996, vingué a Perpinyà Francès Bairó (Bayrou), aleshores ministre d'Educació Nacional de França, i tingué un col•loqui públic en occità (gascó) amb els catalans de Perpinyà. Els d'aquí li parlaven en català i el ministre els responia en occità. Això és el que fem la gent del CAOC cada cop que anem a Occitània. Només parlem occità i català i ens comprenem sempre. Ja tenim força joves que han après l'occità anant amb el CAOC i assistint a les escoles i universitats occitanes d'estiu.

Sempre que he parlat en occità m'han comprès els catalans i els occitans i, per tant, ara que som en un acte catalano-occità, també us parlaré una mica en occità sobre la commemoració que fem avui del 20 Aniversari del CAOC:

Vos parlarai del CAOC e de çò qu'a fait, pendent vint ans, per las relacions Occitano-Catalanas. Vos parlarai en ma qualitat de secretari del CAOC, elegit cada an, durant vint ans, sempre sense aver cap autre candidat ni oposicion. Es un poste que degun vol. Es pas pagat, contràriament cal pagar.

Batista i Roca me cridèt per crear lo CAOC e aquò m'a ocupat durant vint ans. Son mai de 70.000 oras de ma vida. Aürosament soi pas sol al trabalh del CAOC. Avèm fait un trabalh extraordinari e per malastre sense cap d'altra associacion concurrenta. Lo CAOC a trabalhat en solitari pendent los darrièrs 20 ans. Es la sola entitat o associacion que trabalha cada jorn, en permanència e amb exclusivitat per l'occitanisme. Es demorada fidela a çò qu'es marcat dins lo sieu estatut. La siuna sola tòca son las relacions occitano-catalanas, unicament.

Lo mai miraculós es que lo CAOC fa las soas activitats sense aver gaire de sòus, d'argent. La siuna principal sorga de finançament son las escotissons dels sòcis, que son mai importantas que las pichonetas subvencions de la Generalitat. Avèm pas d'autras subvencions importantas.

Dins l'avenidor l'istoria jutjarà amb severitat e sense indulgéncia totes los qu'an negat al CAOC lo pan, l'aiga e la sal e an fait res per las relacions amb Occitània. Quicòm de semblant o diguèt tanben lo nostre istorian catalan Ferran Soldevila, un grand amic d'Occitània, dins las sias memòrias, "los pòbles jamai perdonan als dirigents las fautas que los an fait cometre". Aquesta manca d'ajuda economica nos a privat de far las causas força mai importantas de çò qu'avèm fait.

Per Catalonha, dins l'espaci europèu, lo mai important es Occitània. Aquesta es la doctrina de Prat de la Riba, de Macià, de Carbonell e d'autres que citi pas. Es mai important per Catalonha far de Relacions Occitanas e manténer vivas Occitània e sa lenga, que la lei de l'etiquetatge en catalan o de far corses de sardanas. Per aquò, lo CAOC a fargat lo projècte d'un Congrès occitano-catalan, obert a totes, e que la Generalitat a acceptat de promòure.

Si me demandatz si soi optimista, vos dirai òc. Si me demandatz si soi content, vos dirai que soi content del trabalh qu'a fait lo CAOC. Mas tanben vos disi que regreti, me planhi de  la manca d'ajuda economica e morala. Lo CAOC aurià poscut faire una granda aventura nacionala amb mai d'argent, amb mai de moneda.

Per acabar, vos disi que oblidar Occitània es un suicidi per Catalonha. Aquò, lo CAOC l'a pas jamai oblidat. Lo CAOC a trabalhat, trabalha e trabalharà per Catalonha e Occitània, e vos inviti a totes a participar tanben en aquest grand projècte, per ganhar la libertat e la dignitat dels nòstres dos pòbles.

Sètz convidats, tre ara, al 25 aniversari, al 30 aniversari e al 40 aniversari. Al 50 i serai pas.

Grand mercès per vòstra atencion

Visca Occitània. Visca Catalunya!

Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC

Perpinyà 15/02/1998

ASSISTENTS

CATALANS

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Joan Pere Pujol i Sra.
Llorenç Planes
Jordi Ventura Subirats
Gloria Juncosa
Montserrat Biosca Alabart
Víctor Castells
Rosa Roca
Joan Matillo
Empar Vea
Lluís Baulida
Josep Ignasi Gelabert
Maria Cruz Guzman
Gabriel Martínez Bueno
Ramon Cunilleras Ollé
Rosa M. Massegosa Perxés
Frederic Parés
Jaume Figueres Trull
Marcèl Baichede Narbona
Maria Rosa Pallàs
Pere Grau
Maria Teresa Sabaté
Teresa Clota
Carme Viñas
Alcalde, de Prada
Damià Escudé

OCCITANS

Robèrt Lafont
Jòrdi Peladan
Robèrt Tortosa, de Sijan
Robèrt Cazilhac
Sergi Granier
Cristian Duthil
Jacme Delmàs
Jaume Ressaire
Prefecte, de Perpinyà

HEM VIST

Galderic Rovira
Pere Gensana, d'Elna


ADHESIONS

Ramon Carbó
Conseller de Cultura
Carme Pedra
Jordi Carbonell, de Perpinyà, de la Generalitat
Àngel Sellés
Joan Pere Olive, de Perpinyà, Conseller d'Indústria,
Concepció Sellés
Jaume Roure, de Perpinyà, Comerç i Turisme
Horaci Almirall
Joan-Gaspar Deloncle, Ateneu Cultural
Àngel Vilaró
Pasqual Bacchetta
Lluís Valls (Baills)
Omnium Cultural
Joan Amorós
Valèria Torra-Kuteni
Lluís Fornés,de València
Concepció Molines
Jordi Amorós Molines
Felip Carbona (IEO)
Xavier Bada
Antònia Donadéu

VISTOS PERPINYÀ

Elisa Revilla, de Perpinyà
Maria Barcons, de Perpinyà/Bages
Pilar Balada, de Perpinyà
Joan Becat, de Perpinyà
Joan Pere Le Bihan, de Perpinyà
Pere Codonyan, de Perpinyà
Pere Manzanares, de Perpinyà
Miquel Mayol, de Perpinyà
Llorenç Planas, de St. Nazari
Daniela Grau, de Elna
Jordi Vera, de Elna
Gineta Humbert, de Elna
Armand Samsó, de Salses
Janina Samsó, de Salses

ACTES A BARCELONA. XX ANIVERSARI DEL CAOC

XX Aniversari del CAOC a Barcelona el 21 de gener de 1998,conté cronologia d'aquest dia i un discurs d'Enric Garriga.
   
Homenatge al fundador del CAOC, Josep M. Batista i Roca. Ofrena floral al seu monument a Barcelona. Al•locucions de Marcèl Baiche i Enric Garriga. Acte acadèmic al Club d'Amics de la Unesco. Lectura de la Conferència de Víctor Castells. Intervencions de Xavier Bada, Marcèl Baiche, Josep Planchart i Joseta Anatòle (vídua de Cristian Anatòle). Parlament d'Enric Garriga. I per acabar, vídeo de J.M. Batista i Roca. Després, sopar de germanor al restaurant Els Balcons. Cançons catalanes i occitanes. Assisteixen, entre d'altres, Valentí Sallas i Rosa Bruguera (diputada). Excusats: Joan Amorós i d’altres.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS

AL CLUB D'AMICS DE LA UNESCO, de Barcelona

21 de gener de 1998

Benvolguts amics,

Aquest acte es fa perquè el CAOC és conscient, i jo també, que la seva creació el 1978, fou obra de la voluntat d'un gran patriota català, Batista i Roca, que amb això completava tota una vida dedicada a la salvació de Catalunya com a nació. Ell tenia ben clar que per a conformar una Catalunya plena i garantir-ne la seva salvació i supervivència, calia tornar relligar les relacions occitano-catalanes que asseguressin la salvació d'Occitània, perquè així també s'assegurava la salvació de Catalunya.

Aquest sentiment, que el 1978 era tan feble en la societat catalana, sotmesa, enflaquida i alienada per la llarga dictadura franquista, ara, vint anys després, pren volada gràcies a les noves generacions de catalans que passen per l'escola catalana i que descobreixen la nostra història veritable, tan lligada amb la història d'Occitània.

Vint anys són una generació. El 21 de gener del 1978 es fa a l'edifici Trade de Barcelona, la Primera Assemblea Constituent del CAOC. D'aquelles 14 persones elegides aleshores per a formar la Comissió Gestora, algunes ja no són entre nosaltres, perquè han mort 4 persones, inclòs el nostre President i fundador Batista i Roca. Altres 6 no són actualment socis. Per tant, només en resten quatre d'ells socis del CAOC en l'actualitat. Però malgrat les baixes per mort i altres motius, el CAOC s'ha fet cada cop més gran, i les activitats han augmentat d'una forma espectacular.

Però el més important és que la societat catalana actual és ara ben diferent d'aquella en què començà el CAOC. Les mentalitats han evolucionat i canviat, i la història catalana ja és d'estudi a les escoles.

Fa vint anys, Occitània era totalment desconeguda pels catalans. El CAOC naixia en el moment de la transició de la dictadura a la democràcia. Els nostres polítics, els nostres intel•lectuals, la nostra premsa, el nostre poble en general, s'interessava per participar al redreçament de Catalunya. El CAOC, en canvi, presentava un altre projecte, molt més il•lusori que el projecte d'anar a la lluna, perquè se sap on és, en canvi, Occitània és totalment desconeguda. La lluna es veu cada nit serena. Occitània no sols no donava cap mostra de la seva existència, sinó que l'espai assignat està ocupat per un altre poble, llengua i cultura: França. Els del CAOC no solament llancen un projecte en un moment, per alguns considerat inoportú per Catalunya, sinó que sembla ser un projecte irreal, utòpic i distorsionador de la realitat catalana, de la història oficial i del mapa europeu.

El contacte de Josep M. Batista i Roca amb mi, pel tema occità, té un caràcter inusual. Batista i Roca, com ens diu Víctor Castells, ja havia assajat anteriorment de formar una plataforma occitano-catalana i la intervenció de l'amic comú Esteve Genovès, que li aportà la prova documental que demostra que Enric Garriga milita en l'occitanisme, l'inclina ja definitivament en la seva decisió de fundar una nova estructura occitano-catalana.

A partir d'aleshores s'inicia el procés cap a la constitució del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, primer encara que sense nom. Arriba el primer de setembre de 1977, ja es fan les primeres trameses de la Crida Occitano-Catalana, signades per Batista i Roca, Enric Garriga i Joan Amorós, a la qual s'hi afegeixen ben aviat centenars de signatures d’intel•lectuals dels Països Catalans, molts dels quals -ho cal dir- restaran després aliens a la tasca que ha portat el CAOC. Però en aquells moments, es vivia una eufòria de canviament. Deu dies més tard, l'11 de setembre de 1977, un milió i mig de persones es manifesten a Barcelona. Després, no gaire més tard, el 23 d'octubre, arriba el President de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas.

Tot això acapara l'atenció i l'interés general del poble i dels polítics, però Batista i Roca, present a tots els fronts, segueix el seu projecte occitano-català i, amb la companyia d'Enric Garriga Trullols, es retroba amb Josep Carbonell i Gener, a Sitges, el 19 de novembre de 1977, amb el que havia estat Director de l'Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat de Catalunya. L'endemà, a Vilanova i la Geltrú, aprofito l'ocasió de ser delegat de la Projecció Exterior del Congrés de Cultura Catalana per fer la proclamació de la Crida Occitano-Catalana, signada entre d'altres, pel propi Josep Carbonell i Gener. Els fets es precipiten i el 21 de gener de 1978, a l'edifici Trade de Barcelona, es fa la primera Assemblea constituent del CAOC.

Per la crònica que publica la revista CANIGÓ, feta per mi mateix, els assistents eren tant nombrosos que molts hagueren de restar dempeus. No he trobat la llista d'assistents, potser no se'n va fer, però sí tenim els noms de la Comissió elegida aleshores. Però sembla que quedava clar que l'únic occità present era Cristian Anatole, però ens havíem oblidat d'anotar que l'acompanyava la seva muller Joseta Anatole. Ell, que tant havia estimat Catalunya, ja fa 10 anys que ens deixà, però ara el representa, en el record i en l'emoció, la seva vídua, que ha tingut la gentilesa d'acompanyar-nos en aquest acte íntim de record de la primera assemblea constituent del CAOC.

Parlar dels 20 anys del CAOC és impossible en aquest acte, perquè les activitats desenvolupades i participades han estat tantes i tantes, que poden ser objecte de nombrosos llibres de memòries.

Per acabar, només voldria rememorar aquelles visites prèvies que férem a Occitània, a amics occitans, fetes en companyia de Batista i Roca i que, malgrat la situació evident de postració d'Occitània, que podíem copsar in situ, no ens feu mai dissuadir del nostre projecte.

Ara, vint anys més tard, malgrat tots els mals auguris, la situació interna i externa d'Occitània ha canviat en molts aspectes i la fe continua, l'esperança creix i en el futur s'albira una albada radiant, si el poble català i les seves institucions prenen com a pròpia la tasca d'ajudar la renaixença d'Occitània, en un nou context d'Europa dels pobles.

Gràcies amics pel vostre escalf, per la vostra ajuda, per la vostra assistència. La més gran i duradora obra de Batista i Roca, continua en marxa. El CAOC ha vençut el temps, el CAOC ha vençut la indiferència i la ignorància.

Ara cal aplegar, en aquesta gran tasca, els joves i així salvarem Occitània i Catalunya. Moltes gràcies.

Enric Garriga Trullols

Secretari General del CAOC

21/01/1998    

ALGUNS ASSISTENTS

Enric Garriga Trullols
Valentí Sallas
Núria Bayó
Rosa Bruguera
Xavier Bada
Josep Planchart
Antònia Donadeu
Anna Mª Gimeno Febrer
Maria Jesús Muñoz
Ramon Pallars Guivernau
Galderic Rovira
Nati Muñoz
Mª Luisa Sturlese
Jordi Plana Austrich
Rosa Sacases
Margarida Marquès
Josefina Sacases
Núria Serra
Rosa Roca
Joseta Anatòle
Marcèl Baiche

EXCUSATS

Joan Mª Pujals, Conseller de Cultura
Núria de Gispert, Consellera de Justícia
Aurèlia Serra Gasulla
Pere Macias,Conseller Política Territorial
Antoni Cunillera
Xavier Trias, Conseller de Presidència
Maria Ginés
Joan Amorós Pla
Josep Ignasi Gelabert
Víctor Castells
Gabriel Martínez
Teresa Sandoval, Regidora de Gràcia
Agnés Tell
Vicenç Llorca, Drt. Relacions Culturals, Dep. Cultura
Clementina Gómez
Agustí Gallart,Drt.General de Telecomunicacions
Roser Pàmies
Carles Duarte, Director de Presidència
Ricard Gonzalez
Margarida de Descatllar, de Catalunya Nord
Fuensanta Reguera
Xavier Domènech, de Palma de Mallorca
Pere Manau Saumell
Vicent Pitarch, del País Valencià
Roser Pujals
Eugeni Surós
Damià Escudé
Joan Lucas, del Consell Nacional Català

MEMÒRIA II REUNIÓ INFORMATIVA A NARBONA SOBRE EL CONGRÉS OCCITANO-CATALÀ

A les 10 del matí, del diumenge 11 de gener de 1998, té lloc a l'Hotel Occitània, de Narbona una reunió informativa del CAOC.

Hi assisteixen 2 catalans i 7 occitans, que fan la corresponent presentació pròpia.

Xavier Bada fa una introducció sobre el tema de l'activitat més principal del CAOC, el Congrés Occitano-Català, previst per l'any 2000, i demana la col•laboració dels assistents per aquest projecte comú.

Enric Garriga parla de la gènesi del projecte del Congrès i de la seva aprovació per part de Presidència i Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Joan Pèire Laval, diu que el futur canviament dels Consells Regionals en les properes eleccions, faran també canviar les relacions de l'Euroregió amb la Generalitat, i diu que caldrà  iniciar una nova política  en aquest nou context amb els nous interlocutors.

Enric Garriga informa que el propi president de l'IEO actual, Felip Carbona, donà al CAOC el seu acord i compromís per a treballar al Congrés en la secció de Llengua i Cultura, el passat 20 de desembre de 1997.

Rogèr Seguelà, diu que cal començar a treballar des d'ara perquè els occitans són febles i les eleccions regionals faran demorar els contactes amb els governs regionals occitans en relació al Congrés.

Sèrgi Granier diu que cal contactar, apart el Felibritge, amb el moviment PARLAREN.

Joan Pèire Laval, valora la importància de l'IEO, que té 1500 socis, i que té una estructura real a Occitània, i estima que cal que sigui present en el Congrés Occitano-Català.

Antoni Pagès, proposa veure el futur, que són els joves, i fer actuacions com les calandretes i les  bressoles de la Catalunya del Nord. Com a sardanista català, resident a Narbona, s'ofereix per a fer anar sardanistes als diferents actes occitanistes. Informa que en els actes sardanistes, ells canten la cançó occitana SE CANTA.

Jacky Grau i Sèrgi Granier, inviten els assistents a anar a veure la calandreta de Narbona, la qual és visitada pels catalans i occitans.

ASSISTENTS CATALANS I OCCITANS

Enric Garriga Trullols
Rogièr Seguelà, de Narbona
Núria Bayó Mañosa
Sèrgi Granier, de Narbona
Xavier Bada
Antoni Pagès, de Narbona
Antònia Donadeu
Joan-Pèire Laval, de Sallèles
Robèrt Cazilhac, de Narbona
Bernat Tricoire, de Narbona
Jacky Grau, de Narbona

EXCUSATS

Jacme Delmàs
Joseta Brajon
Robert Tortosa
Marcel Baiche