dissabte, 24 de maig del 1997

INAUGURACIÓ DEL CENTENARI JOSEP CARBONELL I GENER A SITGES

A Sitges, a les 19 hores, al Saló gòtic del Palau Maricel, acte oficial  d'inauguració del centenari de Josep Carbonell i Gener. Presidit  pel Conseller de Cultura de la Generalitat, que fa una valoració molt positiva de l'aportació de Carbonell i Gener a les relacions catalano-occitanes. L'alcalde de Sitges fa un resum dels múltiples  aspectes de la personalitat del sitgetà il•lustre. Finalment Vinyet Panyella fa un extens resum biogràfic on es destaca primordialment l'atenció i el treball immens esmerçat  per Carbonell vers la causa occitana. En acabar, l'ajuntament convida tothom a una copa de xampany català. Després el CAOC fa un sopar al Restaurant El Viver, el mateix de l'acte  del 13 de juny del 1992. Som ara a sopar 36 persones entre els quals cal destacar el Dr. Josep Roca Pons, Xavier Bada, Antònia Donadeu, Enric Garriga, Núria Bayó, etc. A l'acte del Saló gòtic de Maricel,  els assistents de part del CAOC eren més de 50 persones,  entre els quals hi havia els aranesos Lucia Mas i Josèp Loís Sans  Socasau, de Betren, i Ramon Agulló, de  Les.

E.G.T

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A SITGES

Dissabte 24 de maig de 1997

Amigues i amics:

Érem reunits en aquest mateix restaurant per sopar ara fa cinc anys, el 13 de juny del 1992, en ocasió de la presentació oficial del llibre "Correspondència entre Loís Alibert i Josep Carbonell i Gener" del Dr. Manuel Alquézar i editat per l'Institut d'Estudis Catalans. La presentació també s'havia fet al saló gòtic del Palau Maricel. L'acte fou aleshores presidit pel regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sitges; el Dr. Josep Roca Pons, per l'Institut d'Estudis Catalans;  la senyora Vinyet Panyella, aleshores gerent de la Biblioteca de Catalunya; Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC i Manuel Alquézar, autor del llibre. Fou un acte molt brillant i els discursos de tots ells, molt interessants.

Cinc anys després tornem a repetir els llocs i l'homenatge al preclar patriota sitgetà, Josep Carbonell i Gener, amb motiu de la inauguració oficial de l'any Carbonell. Serà un any en què Occitània serà una mica recuperada per la memòria col•lectiva del nostre poble, per mitjà d'aquest seguit d'actes programats. Els organitzadors volem que tinguin continuïtat i per això hi ha la voluntat de crear un Fòrum permanent d'activitats catalano-occitanes.

Però el record d'Occitània també ens vindrà  enguany per mitjà d'un altre aniversari, el del 125 aniversari de la naixença del compositor occità Deodat de Severac. D'un costat, doncs, commemorarem la memòria d'un català enamorat d'Occitània i de l'altre d'un occità enamorat de Catalunya, que volgué morir en terra catalana, a Ceret.

Tot és útil per enfortir el coneixement i l'amistat entre els dos pobles. El CAOC s'adhereix i participa en els dos homenatges, sense abandonar ni negligir tot el programa específic d'enguany. L'any vinent celebrarem el XX aniversari del CAOC i també el XX Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur. Tindrem,doncs, unes altres ocasions per continuar les activitats occitano-catalanes.

Aquest matí mateix m'ha telefonat el nostre amic del Carladès, Felix Daval, d'Orlhac, per adherir-se a l'acte acabat de celebrar i m'ha transmès també l'adhesió de les següents entitats: Institut d'Estudis Occitans del Cantal; Felibritge d'Alvèrnia; Associació Carladès, d'Orlhac i de la nova Calandreta del Vernhat, d'Orlhac. Igualment m'ha informat que va per bon camí la celebració catalano-occitana del mil•lenari del monjo occità Gerbert, que vingué a Vic a estudiar matemàtiques i que després fou papa, amb el nom de Silvestre II.

Un altre aniversari que ajudarà a despertar la consciència dels catalans vers les relacions mil•lenàries amb Occitània.

Per acabar, vull regraciar la vostra assistència que dóna suport i relleu als actes del CAOC.

Gràcies a tothom

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

ASSISTENTS

Enric Garriga Trullols
Carme Arenós
Núria Bayó Mañosa
Ramon Agulló, de Les
Núria Serra Martí
Jordi Vilamala Pascual, de Vic
Jordi Madern
Antonia Sala, de Vic
Àlex Calvo Cristina
Joan Bartolí
Maria Rosa Vila Omella
Dolors Bou
Maria Teresa Tolós Carreras
Àngels Morros, de Sitges
Maruixa de Siles
Joana Sarrió, de Sitges
Maria Carme Viñas
Roca Pons, de Sitges
Jaume Vivó Serra
Sra. Roca Pons, de Sitges
Rosa Roca Freixes
Araceli Alba Carbonell, de Sitges
Mercè Riera
Xavier Miret Mestre, de Sitges
Clementina Gómez
Francesca Torres Vilaplana
Pere Manau Saumell
Mª Lluïsa del Rio Jové
Joan Claret, de Tolosa
Pilar Carrera  Riu
Lucia Mas, de Betren
Carme Querol
Josep Lluís Sans Socasau, de Betren
Jordi Bibià
Joaquima Calull
Montserrat Bech
Eliseu Rey Sanz
Giovanni Grillo
Jaume Figueras Trull
Xavier Bada
Maria Dolors Taberner Ferrer
Antònia Donadeu
Hilari Sanz Gonel
Ramon Molina
I d'altres

dilluns, 19 de maig del 1997

MEMÒRIA VIATGE AL GAVALDÀ I VELAI

Viatge de tres dies per Pentecosta organitzat per Jòrdi Peladan, de Nimes, amb la col•laboració especial d'Abelha Sèrra. Visita del Gavaldà i el Velai, per la ruta romana Regordana. Dissabte, recollida dels occitans a Nimes-Oest. Dinar conjunt a Alès amb cançons al final. Visita del castell de Pòrta. Visita -sota la pluja- del vilatge fortificat de La Garda-Guerin. A Langònha, instal•lació al Centre Hoteler, a la riba del llac de Naussac. Després de sopar, vetllada de la coral CAOC-MARPOC, formada per tots els presents al viatge i  dirigida per les expertes batutes de Ricard Coll i Miquèla Peladan. A les 12 de la nit, quan tots érem al llit, es disparen les alarmes del Centre i la gran majoria es lleva perquè el soroll és fortíssim i dura més d'una hora. Diumenge, a Langònha, missa i visita amb guia en occità de la ciutat. Visita de la filatura antiga de llana de las Calquièras en funcionament. Recepció a l'Ajuntament. L'alcalde és de Catalunya del Nord i parla català. Discursos en occità d'Enric Garriga i Jòrdi Peladan. Aperitiu ofert per l'Ajuntament. Dinar conjunt al Centre, amb el plat típic l'aligot i un pastís del CAOC-MARPOC. A Puèi en Velai visita guiada per August Faux i comentada per Ivas Gorgaud i Daidièr Perre. Vespre, al centre de Naussac, vetllada de danses occitanes pel Grop Folcloric del Gavaudan, de Langònha, amb vestits tradicionals. Vetllada molt agradable, amb molta convivialitat. Dilluns, visita de l'Abadia de Nòstra Dòna de las Nèus (feia força fred). Visita de les Gorges del Chassesac. Dinar a Genolhac amb pastís especial i cançons. Els occitans ens deixen a Nimes-Oest.

Hi assisteixen 26 catalans i 10 occitans amb l'autocar del CAOC i d'altres en diferents llocs del recorregut.

E.G.T

DISCORS D'ENRIC GARRIGA A LANGÒNHA
18 DE MAI DE 1997


Sénher cònse de Langònha, conselhièrs, amics occitans e catalans.

Un còp de mai los catalans e occitans se son botats d’acòrdi per s’amassar pendent las tres jornadas de Pentacosta e contunhar d’aqueste biais las relacions frairalas qu’an existit sempre entre los dos pòbles, Catalonha e Occitania, desempuèi mil ans. L' istòria nos liguèt primièr, après nos separèt e fin finala sembla qu’arriba un novèl temps per nos afrairar politicament, dins una novèla Euròpa de las regions, e d’aqueste biais poder conservar e afortir la nòstra nacionalitat catalana e occitana.

Es pas per asard que sèm en aqueste moment a la Comuna de Langònha. Las causas venon de luènh. La nòstra  associacion del Comitat d’Afrairament Occitanò-Catalan foguèt espelida farà lèu 20 ans a Barcelona e la siá tòca es faire conéisser la cultura, la lenga, la cançon, lo folklore e tanben la cosina e lo territòri occitans als catalans. E fasèm aquò meteis pels occitans: lor faire conéisser Catalonha en la siá globalitat culturala.

Mas i a encara quicòm de mai important per explicar o per comprendre milhor la preséncia catalana d'uèi a Langònha. E aquesta causa importanta, qu’a fait possible de nos retrobar aicí, a un nom important, fòrça important, qu’es al meteis temps lo nom del nòstre Sant Patron de Catalonha, Sant Jòrdi. Vos ai balhat força entresenhas d’aquesta devinalha per saber que lo nòstre organisador, menaire e director occitan es lo nòstre grand amic Jòrdi Peladan, de Nimes. Aqueste es lo sisen viatge que nos a organisat, en despart dels dos còps que sèm anats a Valéncia, en 1990 e 1996. De la man de Jòrdi Peladan, sa femna e los amics de la MARPOC, avèm fait una coneissença prigonda e simpatica de tot lo país occitan a l’entorn de Nimes.

Cada còp, per poder complaire los catalans, li cal soscar, pensar fòrça, per encontrar de novèls luòcs interessants qu’ajan pas vistalhat encara los catalans en los viatges precedents.

Es per aquò que de còps Jòrdi Peladan espelís fum de sa clòsca, e possiblement son los catalans los responsables que los pels de sa tèsta sián devenguts blancs.

Mas aqueste viatge se presentava un pauc mai facil e tranquille per Jòrdi, per que comptava amb la col.laboracion especiala de la dòna Abelha Sèrra,  qu’avià preparat un programa fòrça interessant. Profiti d'aquesta escasença per regraciar la nòstra amiga Abelha Sèrra, per son trabalh de preparacion del nòstre viatge a Langònha e al Gavaudan. Ela sempre a estat present en los viatges del CAOC e abans amb son marit tanben venguèron a Barcelona, lo febrièr de 1989, per la III Setmana Occitana e lo IV Premi Rei en Pèire, e tanben los aviam rescontrat a Nimes l’an 1990. Abelha venguèt tanben a Valéncia l’an passat. Aquò dich i a de còps que los programas presentan de suspresas inesperadas. Sembla qu’èra previst de sonar las campanas per festejar la venguda dels catalans.Mas al lòc de sonar las campanas,  anuèit sonèron las serenas d’alarma a mièjanuèit, sense s’arrestar pendent una ora e mièja. Ieu fau d' aqueste fait una interpretacion un pauc diferenta. Las serenas d’alarma sonavan per que los catalans eran arribats a Langònha amb l’intencion de tornar recuperar son vescomtat del Gavaudan de l’edat mejana.

Lo cònse de Langònha nos a dich totara en catalan que  la vila consèrva lo drapèu catalan en son escudet actual. Aquò ven de luènh. En 1112, lo comte de Barcelona, Ramon Berenguer III,  se maridèt amb la comtessa de Provença e vescomtessa de Milhau  e del Gavaudan, Dolça de Provença. Totes aquestes territòris e lo Carladés passèron al  poder dels catalans. Vos asseguri que, malgrat las serenas d’alarma d’anuèit,  los catalans sèm venguts al Gavaudan
 en son  de patz e d’amistat entre los pòbles de Catalonha e Occitania.

Grand-mercès per la vòstra acollença. E daissi la paraula al nòstre amic Jòrdi Peladan per nos dire si sèm nosautres, los catalans,  la causa dels  sieus pels blancs.

Enric Garriga Trullols                  
Langònha 18 de mai de 1997

DISCURS D'ENRIC GARRIGA A LANGÒNHA
18 DE MAIG DE 1997


Senyor alcalde de Langònha, consellers municipals, amics occitans i catalans.

Un altre cop els catalans i occitans ens hem posat d'acord per aplegar-nos durant les tres jornades de Pentacosta i continuar d'aquesta forma les relacions fraternals que han existit sempre entre els dos pobles, Catalunya i Occitània, des de fa mil anys. La història ens lligà primer, després ens separà i finalment sembla que arriba un nou temps per agermanar-nos políticament, dins una nova Europa de les regions i d'aquesta forma poder conservar i enfortir la nostra nacionalitat catalana i occitana.

No és pas per atzar que som en aquest moment a la Comuna de Langònha. Les coses vénen de lluny. La nostra associació del Cercle d'Agermanament Occitano-Català fou creada farà aviat 20 anys a Barcelona, i la seva finalitat és fer conèixer la cultura, la llengua, la cançó, el folklore i també la cuina i el territori occitans als catalans. I fem això mateix per als occitans: fer-los conèixer Catalunya en la seva globalitat cultural.

Però hi ha encara quelcom de més important per explicar o comprendre millor el perquè de la presència catalana d'avui a Langònha. I aquesta cosa important, que ha fet possible de retrobar-nos aquí, té un nom important, força important, que és a l'encop el nom del nostre Sant Patró de Catalunya, Sant Jordi. Us he donat força detalls o pistes d'aquesta endevinalla per saber que el nostre organitzador, conductor i director occità és el nostre gran amic Jòrdi Peladan, de Nimes. Aquest és el sisè viatge que ens ha organitzat, a part dels cops que hem anat a València, el 1990 i el 1996. De la mà de Jòrdi Peladan, la seva dona i els amics de la MARPOC, hem fet una coneixença profunda i simpàtica de tot el país occità a l'entorn de Nimes.

Cada cop, per poder complaure els catalans, li cal pensar força per trobar nous llocs interessants que encara no hagin vist els catalans en els viatges precedents.

És per això que a cops a Jòrdi Peladan li surt fum del cap i possiblement els catalans són els responsables que els seus cabells s'hagin tornat blancs.

Però aquest viatge es presentava un poc més fàcil i tranquil per a Jòrdi, perquè comptava amb la col.laboració especial de la senyora Abelha Sèrra, que havia preparat un programa molt interessant. Aprofito aquesta oportunitat per regraciar la nostra amiga Abelha Sèrra pel seu treball de preparació del nostre viatge a Langònha i al Gavaldà. Ella sempre ha estat present als viatges del CAOC i abans amb el seu marit vingueren a Barcelona, el febrer del 1989, en ocasió de la III Setmana Occitana i el IV Premi Rei en Pere i també els havíem trobat a Nimes el 1990. La senyora Abelha vingué també a València l'any passat. Dit això, cal dir que alguns cops els programes presenten sorpreses inesperades. Sembla que era previst tocar les campanes per festejar la vinguda dels catalans. Però en lloc de les campanes sonaren les sirenes d'alarma a mitjanit. Jo faig d'aquest fet una interpretació un poc diferent. Les sirenes d'alarma sonaven perquè els catalans havien arribat a Langònha amb la intenció de tornar a recuperar el seu vescomtat de Gavaldà, de l'edat mitjana.

Com ens deia suara en català l'alcalde de Langònha, la vila conserva la bandera catalana en el seu escut actual. Això ja ve de lluny. El 1112, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, es casà amb la comtessa de Provença i vescomtessa de Milhau i Gavaldà, Dolça de Provença. Tots aquests territoris i el Carladès passaren a poder dels catalans. Us asseguro que, malgrat les sirenes d'alarma d'anit, els catalans són vinguts al Gavaldà en so de pau i d'amistat entre els pobles de Catalunya i Occitània.

Moltes gràcies pel vostre acolliment i deixo la paraula a l'amic Jòrdi Peladan, que ens dirà si som nosaltres la causa dels seus cabells blancs.

Enric Garriga Trullols

Langònha, 18 de maig de 1997

Nota: Versió en català del discurs fet en occità.

ASSISTENTS CATALANS I OCCITANS

Enric Garriga Trullols
Cecília Auzan
Núria Bayó Mañosa
Joan Milhau
Anna Marzà Castellet
Danisa Arnoux
Assumpció Torrent Badia
Cristian Lagravière
Ramon Carbó Roca
Cristiana Lagravière
Ricard Coll Antonietti
Abelha Sèrra
Maria Jesús Muñoz Villegas
Andrèu Potin
Àngels Padró Tortajada
Milly Potin
Francesca Sala Llovera
Jòrdi Peladan
Jaume Vivó Serra
Miquèla Peladan
Pilar Cristóbal Galles
Paquita Palomas Giró
Robèrt Surjous
Maria Teresa Sabater Roig
Andrèu Cayroche
Ramon Casabona Bel
August Poudevigne
Empar Fina Montaner
Ivas Gorgaud
Jacint Alcaniz Barnils
August Faux
Maria Teresa Serra
Daidièr Perre
Andreu Felipe Serra
Mercè Ventura
Galderic Rovira Piquenyol
Maria Lluïsa Sturlese Casas
Núria Fortuny Solís
Montserrat Segura Pons
Glòria Viale Garcia
Antoni Borrell Claret
Roser Romaní Oliva

diumenge, 4 de maig del 1997

MEMÒRIA GRAN FESTA DE CULTURA POPULAR AL BAGES AL PARC DE L'AGULLA DE MANRESA

El CAOC organitzà des de Barcelona un autocar al Parc de l'Agulla de Manresa. Tot un dia al parc a la riba d'un esplèndid llac artificial, amb sortidor i ànecs inclosos. Les pobres bèsties hagueren de suportar o aixecar el vol davant l'estrèpit paorós que feien els Trabucaires del Tro Gros, de Súria.

L'aplec de la sardana aplegà força sardanistes, però simultàniament es feren molts altres actes de folklore català per grups que arribaven des d'Ontinyent, Amposta, Vilafranca, Granollers i Manresa. Gegants, bastoners, grallers, castellers, esbarts, etc.

També hi havia una mostra d'artesans. Nosaltres hi anàvem per escoltar l'actuació del cantant occità (gascó-bearnés) Joan-Francès Tisnèr, que feu una molt bona i celebrada actuació abans de dinar, malgrat que vingué sol, sense l'acompanyament usual, per manca de pressupost. Així hi tot, el CAOC li pagà les despeses del viatge. Era la contribució necessària perquè al Parc de l'Agulla hi hagués la presència de la cançó occitana.

Després de dinar cal assenyalar dues actuacions estrella. La de la Coral Polifònica de Puig-Reig, que fou magnífica i el de Primera Nota, del Grup Tradicionàrius, de Barcelona.

Segons els organitzadors, la continuació de la Festa Folklòrica passa a mans de Cultura de la Generalitat. Esperem que la presència occitana serà l'any vinent més important que enguany.

E.G.T.

ASSISTENTS I VISTOS

Enric Garriga Trullols
Jordi Vilamala, de Vic
Núria Bayó Mañosa
Maria Antònia Sala, de Vic
Antoni Cunillera
Ramon Agulló, i fill, de Les
Maria Ginés
Maria Pilar Muntaner, de Manresa
Ricard Coll
Ramon Fondevila, de Manresa
Ignasi Feliu Sala i Sra.
Montserrat Torres, de Manresa
Jaume Vivó
Ignasi Solé Fortó, de Manresa
Núria Solé Torres, de Manresa