MEMÒRIA ROCAMADOR. VIATGE DE PENTECOSTA

VISITA LESINHAN

VISITA LESINHAN
ABADIA LAGRASSA
ABADIA FONTFREDA

De Barcelona sortí un autocar amb 49 persones, a les 6’50, amb un retard de 20 minuts atribuïble a l’empresa d’autocars, car no arribà a l’hora concretada. També hi anà, directament des de Pineda de Mar, l’occità Bernat Vernhièras.

Entre els assistents hi havia el pare H. Miret, de Montserrat i Hélène Beaulieu, del Quebec (Canadà).

Tan bon punt s’arribà a Lesinhan fórem acollits pels occitans al Museu del Vi i de la Vinya, que es visita en totes les seves dependències. Sérgi Granièr, delegat del CAOC a Narbona, traduí totes les explicacions a l’occità. Acabada la visita, Enric Garriga Trullols lliurà als responsables del Museu les versions al català i a l’occità de tota la publicitat i els catàlegs del Museu (que fins ara només tenien en francès i castellà) perquè els puguin donar als catalans i occitans que el visitin. Fou una sorpresa molt agraïda, car s’havien entristit pel fet de no poder donar-nos escrits en català del museu.

A continuació ens traslladàrem al jardí públic, on hi ha el monument a Josèp Anglade. Ens hi esperaven l’alcalde i cinc regidors de Lesinhan, així com d’altres amics i simpatitzants. Després d’engalanar el monument amb les banderes occitana i catalana, es procedí a l’ofrena floral per part de dues catalanes joves, Anna Espriu i Olga Rodríguez. L’ofrena consistia en un gran coixí de flors grogues i roges que formaven la bandera catalana.

A continuació es feren tres discursos, tots tres en occità. El primer de l’alcalde adjunt Ricard Alonso, el segon d’Enric Garriga Trullols i el darrer de Sèrgi Granièr, de Narbona. Totes les referències històriques eren sobre les activitats de Josèp Anglade i sobre les relacions catalano-occitanes.

Acabat aquest acte anàrem tots plegats a l’Ostal Gibert, que és el Centre Cultural de Lesinhan, on l’Ajuntament oferí una recepció i un aperitiu a tots els catalans i occitans.

Finalment anàrem al Restaurant per a dinar. Presidien la taula Luciana Larroudé, de l’Ajuntament, i la seva germana Clotilde; i el monjo de Montserrat, Dom Hildebrand Miret; l’exsenador Josep Rahola i la seva esposa Montserrat Estrada; Enric Garriga Trullols i l’occità Bernat Vernhièras. Ja des de bon començament del dinar, Robèrt Tortosa, occità de Sijan, ens acompanyà amb el seu acordió, interpretant melodies occitanes. No era encara acabat l’exquisit i gastronòmic àpat, quan ja els joves i no joves comensals dansaven al mig de la sala menjador, al ritme dels acordionistes Robèrt Tortosa (occità) i Jordi Sagué (català).

Malgrat que la festa s’hauria pogut perllongar força més de temps, atès el bon acolliment, per part dels comensals, de la iniciativa musical de Robèrt Tortosa, calgué parar les danses i la música per manca de temps, ja que el programa pendent ho exigia.

Robèrt Tortosa ens invità a fer una vetllada a Sijan i allà la podrem fer força més llarga, en una data encara no determinada.

Després de dinar anàrem amb l’autocar fins l’Abadia de Lagrassa, que vam visitar en la seva totalitat. Les traduccions del francès a l’occità les feia Sèrgi Granier. El conjunt de l’abadia és ara visitable en la seva totalitat, perquè s’ha unificat el servei de visites de les dues parts en què quedà dividida la propietat durant 200 anys.

Es visità unicament l’Abadia i per manca de temps no es visitaren la resta de monuments del poble de Lagrassa, però en veiérem la perspectiva del seu conjunt. A la sortida de l’Abadia, el temps inestable ens jugà una mala passada en ploure 10 minuts, en el moment que èrem en camí per a cercar l’autocar.

Eren dos quarts de set del vespre quan arribàrem a l’Abadia de Fontfreda. La visita fou feta en català, per un guia de la Catalunya del Nord. Valia la pena exposar-nos d’arribar tard a Barcelona i acabar tot el programa previst, car Fontfreda és un conjunt monumental de primer ordre. Un cop visitat, encara veiérem, per primer cop, la rosaleda de l’Abadia, que està en el primer any de vida i que ningú dels presents l’havia visitat abans.

Ens acomiadàrem dels nostres amics occitans i emprenguérem el viatge a Barcelona, on s’arribà a dos quarts de dotze de la nit. Més tard de l’hora prevista, no per culpa del trànsit, sinó de l’extens programa.

Durant el viatge els joves del CAOC animaren l’autocar amb un “programa” de ràdio i de música, a càrrec de Jordi Sagué, Frederic Ricart i Anna Vallès, que agradà molt als assistents.

A Barcelona havia plogut tot el dia i nosaltres havíem tingut bon sol, amb l’excepció del petit ruixat a la sortida de Lagrassa.

Tothom quedà molt content i satisfet.

Agraïm les col•laboracions de Sèrgi Granièr, de l’Ajuntament de Lesinhan, de Luciana Larroudé, de Robèrt Tortosa, dels joves del CAOC i de tots els acompanyants entre els quals destaquem el pare H. Miret, de Montserrat i Josep Rahola, etc.

Cal dir també que el viatge fou a causa d’una suggerència de Miquel Canal, de Lesinhan, l’any passat.

E. G. T.
1/5/91