diumenge, 9 de desembre del 1990
diumenge, 28 d’octubre del 1990
MEMÒRIA EXCURSIÓ A NIMES I A LA CAMARGA
27-28 octubre 1990
Hi havia el compromís amb els occitans de Nimes, que trobàrem a València els dies 2/3/4 de juny de 1990, de fer una visita a Nimes i a la Camarga.
El dissabte 27 d’octubre del 1990, sortí, a les 6 del matí, de Barcelona, un autocar amb socis i simpatitzants del CAOC i que arribàrem a les 12 a la sortida Nimes-Oest de l’Autopista mitja hora abans de la prevista. Vingueren els occitans a donar-nos la benvinguda (Jòrdi Peladan i Agnès Lobier) i també ens donaren a cadascú un complet dossier amb el programa elaborat per ells i d’altres informacions sobre Nimes i la Camarga. Ens acompanyaren a l’Hotel i després al Restaurant a dinar.
A continuació pujarem tots a l’autocar que ens traslladà a la part més alta de Nimes, a prop de la Torre Magna. A partir d’aquest moment la visita de la ciutat antiga es feu a peu. Davant la torre Magna, l’occità Aimat Serre amb un megàfon ens donà les explicacions pertinents sobre el gran monument que teníem davant dels nostres ulls, envoltat d’un gran parc urbà. Des d’allí vam anar descendint cap a la part baixa, tot passant per un cuidat bosc d’arbres centenaris. Des d’allí s’albira un gran i bell panorama sobre Nimes i els entorns. Abandonàrem el parc pels estancs d’aigua del jardí de la Fontana, d’origen romà, d’una majestuositat impressionant i en el que nedaven cignes blancs i ànecs. L’obra actual és del segle XVIII. Seguint una tradició local, en el lloc hi havia diverses parelles de nuvis recent casats, que es feien les fotografies nupcials en un lloc de tanta bellesa.
Es continuà a peu, ja en plena ciutat i Aimat Serre continuà explicant aspectes de les cases nobles, dels carrers i de les places noves i velles.
Finalment un altre cop ens vam incorporar a l’autocar i vàrem visitar la ciutat nova, tot començant per l’estadi, una construcció polivalent i molt moderna. A continuació, vam visitar un H.L.M., que vol dir alguna cosa semblant a bloc de pisos de renda limitada. És evident que els diferents apartaments visitants xocaven molt fort amb la mentalitat dels catalans, pels quals la funcionalitat d’aquest H.L.M., era una cosa quasi incomprensible en raó d’allò que estem habituats.
A l’entorn de les 8 hores del vespre hi hagué una recepció a l’Ajuntament de Nimes. Ens rebé el Tinent alcalde adjunt, Dr. Camille Lapierre. A continuació parlaren Enric Garriga Trullols, Jòrdi Peladan i Josep Rahola. El primer en francès, els dos següents en occità i el darrer en català. Tot sense cap traducció.
Després d’un refrigeri i d’unes fotografies reglamentàries de tot el grup d’occitans i catalans i el tinent alcalde, ens anàrem tots plegats, amb l’autocar, defora de Nimes, a l’Hotel VATEL, que és una escola d’Hosteleria de cinc estrelles de gran renom. Tinguérem una sala reservada per nosaltres sols, amb un ambient i servei de primeríssima qualitat així com un exquisit sopar.
Després de sopar, a la mateixa sala, hi hagué un ball amb música occitana que serví per a confraternitzar catalans i occitans.
Acabada la vetllada ens anàrem a dormir a Nimes a l’hotel molt contents, però amb ganes de descansar, perquè ens havíem llevat molt d’hora.
El diumenge 28 d’octubre sortírem amb l’autocar des de l’hotel de Nimes cap a Saint Gèli (en francès Saint Gilles). Visitàrem el poble, una casa romana (segle XIII) i d’altres edificis antics. Per acabar amb l’església monumental (segles XII-XIII) que es visità detalladament en totes les seves parts, des del triple portal, interior i cripta.
D’allí ja anàrem directament a la Camarga. Els occitans ens van documentar sobre el gran delta del Roine (en francès Rhône, en occità Rose) de la seva flora, dels seus cultius, de la seva ramaderia i dels seus ocells).
Havent arribat amb l’autocar just al lloc dit “La Manada”, vam pujar a un gran remolc estirat per un tractor i ens vam passejar per un tros del delta i vam veure una manada de bous negres vigilada per un guardià vestit a la manera tradicional de la Camarga.
Acabada la visita, dinàrem a l’hostal de “La Manada” després d’un aperitiu.
El dinar aplegava catalans i occitans. Es cantà i es recitaren poesies per part dels occitans entre els quals recordem Agnès Lobier i Lisa Gros. També Enric Garriga Trullols recità dues poesies: “Una nit a la Camarga”, de Josep Maria Guash i “Tot travessant la Provença” de Josep Carner.
El temps es feia curt i anàrem directament a Aigües Mortes que és en direcció a Barcelona i deixàrem per una altra ocasió la visita a les Santes Maries, que era en direcció contrària.
Aigües-Mortes és una població medieval fundada pel rei Sant Lluís, rei de França, al segle XIII i que està envoltada de muralles. Visitàrem la gran Torre de Constança fins la planta superior, des de la que hi ha una gran vista panoràmica de la vila, del mar i de gran part de la Camarga.
Encara hi hagué temps per a visitar un centre d’exposició i venda de productes del país, entre els quals vi, mel, fruites, etc i que ens interessà molt als catalans present que compraren diferents productes de record.
Finalment vingué el moment d’acomiadar-se, dels petons i de les abraçades i de prometre que hi tornarem, per a visitar l’altra Camarga o les muntanyes de les Cevenes i ben segur els amics occitans de Nimes, que des de València fins ara s’han portat tan bé amb els catalans.
Agraïm sincerament totes les atencions que han tingut els Occitans vers nosaltres i especialment Jòrdi Peladan, Agnès Lobier, Aimat Serre, etc.
ASSISTENTS CATALANS de Barcelona
Pasqual BACHETTA
Joaquima BAYARRI
Jordi CARBONELL
Jordi ESTRADA
Montserrat ESTRADA
Santiago ESTRADA
Núria ESTRADÉ
Antoni FERRAGUT
Antònia FERRER
Enric GARRIGA TRULLOLS
Margarida GELABERT
Montserrat GIRALT PORTOLES
Maria Pilar GIRALT PORTOLES
Consol MUXÍ
Francesc OLIVÉ GUILERA
Carme PEÑA
Josep RAHOLA
Jaume RESPALL
Rosa RESPALL
Carme SICART
Joan VINTRO
ASSISTENTS CATALANS de fora de Barcelona
Xavier DOMÈNECH, de Ciutat de Mallorca
Eduard HERRERO BORRÀS, de Granollers
Margarida MOLINA SOLÀS, de Granollers
Antoni MESA, de l’Hospitalet
Montserrat REY, de l’Hospitalet
Carmina MOLONS XIMENOS, de Sabadell
Dolors VILADOT GRAU, de Sabadell
Dolors GODAYOL, de Torelló
OCCITANS DE NIMES
Lobier AGNÈS
Miquèu AGUILERA
Gòrgi GROS
Iveta GROS
Lisa GROS
Joan JASVIE
Alice JOUVE
Jòrdi PELADAN
Miquelina PELADAN
Claudi PRADON
Josiana ROMERA
Aimat SERRE
Abelha SERRE
Joaneta VINCENT
Cristian LAGRAVIERA, de CAVEIRAC
Hi havia el compromís amb els occitans de Nimes, que trobàrem a València els dies 2/3/4 de juny de 1990, de fer una visita a Nimes i a la Camarga.
El dissabte 27 d’octubre del 1990, sortí, a les 6 del matí, de Barcelona, un autocar amb socis i simpatitzants del CAOC i que arribàrem a les 12 a la sortida Nimes-Oest de l’Autopista mitja hora abans de la prevista. Vingueren els occitans a donar-nos la benvinguda (Jòrdi Peladan i Agnès Lobier) i també ens donaren a cadascú un complet dossier amb el programa elaborat per ells i d’altres informacions sobre Nimes i la Camarga. Ens acompanyaren a l’Hotel i després al Restaurant a dinar.
A continuació pujarem tots a l’autocar que ens traslladà a la part més alta de Nimes, a prop de la Torre Magna. A partir d’aquest moment la visita de la ciutat antiga es feu a peu. Davant la torre Magna, l’occità Aimat Serre amb un megàfon ens donà les explicacions pertinents sobre el gran monument que teníem davant dels nostres ulls, envoltat d’un gran parc urbà. Des d’allí vam anar descendint cap a la part baixa, tot passant per un cuidat bosc d’arbres centenaris. Des d’allí s’albira un gran i bell panorama sobre Nimes i els entorns. Abandonàrem el parc pels estancs d’aigua del jardí de la Fontana, d’origen romà, d’una majestuositat impressionant i en el que nedaven cignes blancs i ànecs. L’obra actual és del segle XVIII. Seguint una tradició local, en el lloc hi havia diverses parelles de nuvis recent casats, que es feien les fotografies nupcials en un lloc de tanta bellesa.
Es continuà a peu, ja en plena ciutat i Aimat Serre continuà explicant aspectes de les cases nobles, dels carrers i de les places noves i velles.
Finalment un altre cop ens vam incorporar a l’autocar i vàrem visitar la ciutat nova, tot començant per l’estadi, una construcció polivalent i molt moderna. A continuació, vam visitar un H.L.M., que vol dir alguna cosa semblant a bloc de pisos de renda limitada. És evident que els diferents apartaments visitants xocaven molt fort amb la mentalitat dels catalans, pels quals la funcionalitat d’aquest H.L.M., era una cosa quasi incomprensible en raó d’allò que estem habituats.
A l’entorn de les 8 hores del vespre hi hagué una recepció a l’Ajuntament de Nimes. Ens rebé el Tinent alcalde adjunt, Dr. Camille Lapierre. A continuació parlaren Enric Garriga Trullols, Jòrdi Peladan i Josep Rahola. El primer en francès, els dos següents en occità i el darrer en català. Tot sense cap traducció.
Després d’un refrigeri i d’unes fotografies reglamentàries de tot el grup d’occitans i catalans i el tinent alcalde, ens anàrem tots plegats, amb l’autocar, defora de Nimes, a l’Hotel VATEL, que és una escola d’Hosteleria de cinc estrelles de gran renom. Tinguérem una sala reservada per nosaltres sols, amb un ambient i servei de primeríssima qualitat així com un exquisit sopar.
Després de sopar, a la mateixa sala, hi hagué un ball amb música occitana que serví per a confraternitzar catalans i occitans.
Acabada la vetllada ens anàrem a dormir a Nimes a l’hotel molt contents, però amb ganes de descansar, perquè ens havíem llevat molt d’hora.
El diumenge 28 d’octubre sortírem amb l’autocar des de l’hotel de Nimes cap a Saint Gèli (en francès Saint Gilles). Visitàrem el poble, una casa romana (segle XIII) i d’altres edificis antics. Per acabar amb l’església monumental (segles XII-XIII) que es visità detalladament en totes les seves parts, des del triple portal, interior i cripta.
D’allí ja anàrem directament a la Camarga. Els occitans ens van documentar sobre el gran delta del Roine (en francès Rhône, en occità Rose) de la seva flora, dels seus cultius, de la seva ramaderia i dels seus ocells).
Havent arribat amb l’autocar just al lloc dit “La Manada”, vam pujar a un gran remolc estirat per un tractor i ens vam passejar per un tros del delta i vam veure una manada de bous negres vigilada per un guardià vestit a la manera tradicional de la Camarga.
Acabada la visita, dinàrem a l’hostal de “La Manada” després d’un aperitiu.
El dinar aplegava catalans i occitans. Es cantà i es recitaren poesies per part dels occitans entre els quals recordem Agnès Lobier i Lisa Gros. També Enric Garriga Trullols recità dues poesies: “Una nit a la Camarga”, de Josep Maria Guash i “Tot travessant la Provença” de Josep Carner.
El temps es feia curt i anàrem directament a Aigües Mortes que és en direcció a Barcelona i deixàrem per una altra ocasió la visita a les Santes Maries, que era en direcció contrària.
Aigües-Mortes és una població medieval fundada pel rei Sant Lluís, rei de França, al segle XIII i que està envoltada de muralles. Visitàrem la gran Torre de Constança fins la planta superior, des de la que hi ha una gran vista panoràmica de la vila, del mar i de gran part de la Camarga.
Encara hi hagué temps per a visitar un centre d’exposició i venda de productes del país, entre els quals vi, mel, fruites, etc i que ens interessà molt als catalans present que compraren diferents productes de record.
Finalment vingué el moment d’acomiadar-se, dels petons i de les abraçades i de prometre que hi tornarem, per a visitar l’altra Camarga o les muntanyes de les Cevenes i ben segur els amics occitans de Nimes, que des de València fins ara s’han portat tan bé amb els catalans.
Agraïm sincerament totes les atencions que han tingut els Occitans vers nosaltres i especialment Jòrdi Peladan, Agnès Lobier, Aimat Serre, etc.
ASSISTENTS CATALANS de Barcelona
Pasqual BACHETTA
Joaquima BAYARRI
Jordi CARBONELL
Jordi ESTRADA
Montserrat ESTRADA
Santiago ESTRADA
Núria ESTRADÉ
Antoni FERRAGUT
Antònia FERRER
Enric GARRIGA TRULLOLS
Margarida GELABERT
Montserrat GIRALT PORTOLES
Maria Pilar GIRALT PORTOLES
Consol MUXÍ
Francesc OLIVÉ GUILERA
Carme PEÑA
Josep RAHOLA
Jaume RESPALL
Rosa RESPALL
Carme SICART
Joan VINTRO
ASSISTENTS CATALANS de fora de Barcelona
Xavier DOMÈNECH, de Ciutat de Mallorca
Eduard HERRERO BORRÀS, de Granollers
Margarida MOLINA SOLÀS, de Granollers
Antoni MESA, de l’Hospitalet
Montserrat REY, de l’Hospitalet
Carmina MOLONS XIMENOS, de Sabadell
Dolors VILADOT GRAU, de Sabadell
Dolors GODAYOL, de Torelló
OCCITANS DE NIMES
Lobier AGNÈS
Miquèu AGUILERA
Gòrgi GROS
Iveta GROS
Lisa GROS
Joan JASVIE
Alice JOUVE
Jòrdi PELADAN
Miquelina PELADAN
Claudi PRADON
Josiana ROMERA
Aimat SERRE
Abelha SERRE
Joaneta VINCENT
Cristian LAGRAVIERA, de CAVEIRAC
diumenge, 24 de juny del 1990
diumenge, 27 de maig del 1990
MEMÒRIA JORNADA CATALANO-OCCITANA A CARCASSONA
El diumenge 27 de maig del 1990, a les 7’30 del mati, sortí un autocar amb 56 persones des de Barcelona, en direcció a Carcassona.
(Després del viatge a Bordeus, un cop més, hi hagué un nou encontre amb els lladres. Abans de partir l’autocar fou robada una bossa de dona a l’interior. Però aquest cop es pogué recuperar perquè se’l perseguí quan abandonava l’autocar).
Després d’esmorzar, a l’Àrea de l’Empordà, ens dirigirem a la Cava Cooperativa de Ribauta, després de sortir a Lesinhan i abans d’arribar a Lagrassa.
Ens esperaven a l’entrada un grup d’occitans i dues nenes vestides a la manera tradicional, així com un periodista de “La Dépêche” que ens féu unes fotografies darrera la bandera catalana.
A l’interior de la Cooperativa, Joan Vialada, President de la Cooperativa, i conegut líder de les lluites occitanes vitivinícoles, ens donà la benvinguda en català. A continuació, en occità, ens féu un discurs sobre temes diversos, com les relacions catalano-occitanes, el Mercat Comú, el TGV, les fronteres estatals, la Catalunya del Nord, etc. i el vi.
A continuació, el Director de la Cava Cooperativa, Roland Vilalta, féu una dissertació en català sobre l’elaboració del vi i sobre les noves tècniques, algunes d’elles molt avançades, des del punt de vista ecològic, com l’elaboració a partir d’un raïm sense adobs químics.
Molts catalans, després de la degustació, compraren botelles de vi.
Entre els occitans hi havia Benjamí de JERKOWSKY, nascut a l’Algèria, resident a París, fill de pare rus i de mare corsa, que ara té una segona residència a RIBAUTA i que parla occità correctament i que els catalans coneixem de l’Escoòla Occitana d’Estiu. Em digué que li havia agradat oïr parlar en occità el seu amic Joan Vialada.
Després anàrem a Carcassona. A la porta de l’Ajuntament, ja ens esperaven un grup d’occitans.
La recepció especial, que havia preparat l’Ajuntament de Carcassona pels catalans i occitans, malgrat ser diumenge, demostra un cop més l’interès creixent vers Catalunya.
La sala de recepció s’engalanà amb les banderes catalana i occitana.
Donà la benvinguda als catalans la consellera municipal Maria Teresa WEISSER, que és alsaciana. Com que no és del país, parlà en francès i fou traduïda per Mirelha Braç, de l’IEO. Digué que comprenia el cas català. Un país dividit per una frontera i el Pirineu. Semblant al cas del seu país, Alsàcia, dividit per una altra frontera i el Rin. Desitjà un apropament dels dos pobles, units per la mateixa cultura, en la nova Europa de demà.
A continuació parlà Robèrt TORTOSA, de SIJAN, President de la Secció de l’Aude de l’Institut d’Estudis Occitans (IEO). Parlà en català i occità i donà també la benvinguda i afirmà que la capital dels occitans és Barcelona i no París, que queda molt lluny.
A continuació parlà Joan-Claudi CHABROTÍ, de PRADETAS (09), tresorer del CAOC occità, que es referí a la nova etapa de relacions comercials entre catalans i occitans, que no es poden fer en francès o castellà, sinó en occità i català.
Finalment parlà Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC català, que donà les gràcies a la representant de l’alcalde, a qui lliurà un llibre d’obsequi sobre GAUDÍ.
Després recordà que altres personalitats occitanes havien també manifestat que Barcelona és la capital natural d’Occitània.
Després d’un refrigeri, que ens oferí l’Ajuntament de Carcassona, es partí, amb la companyia dels occitans, cap al restaurant, on es reuniren 67 persones. L’àpat resultà del gust de tothom i tot seguit anàrem a la ciutat antiga de Carcassona, envoltada per una doble anella de muralles.
La visita fou en occità íntegrament, a cura del guia Josep Dovettó i durà prop de 2 hores.
Encara, un cop acabada, anàrem a visitar la catedral gòtica i romànica, que impressionà els catalans per les seves característiques, especialment els grans vitralls del presbiteri.
Sortíem amb retard, però valia la pena veure tanta meravella històrica.
S’arribà a Barcelona cap a les 11h. de la nit i tothom quedà molt content per tot el conjunt del viatge.
Més encara, quan ens assabentàrem que a Barcelona plogué força tot el diumenge i en canvi a Carcassona gaudirem d’un dia especialment bo i un sol esplèndid.
Agraïm especialment Alan Roch que preparà tot el programa del viatge de Carcassona. Als amics Joan-Claudi Ossens i Mirelha Braç que es feren càrrec de l’expedició dels catalans. També Robèrt Tortosa per la seva representació de l’IEO, així com Joan Vialada, president de la Cooperativa de Ribauta i a tots els amics occitans que volgueren compartir amb nosaltres una jornada d’amistat a Carcassona. Igualment agraïm l’Ajuntament de Carcassona per la recepció oferta en diumenge als catalans i occitans.
E.G.T.
ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS
Joan-Claudi OSSENS, de CARCASSONA
Mirelha BRAÇ, d’ARZENS (11)
Alan ROCH, de CARCASSONA
Robèrt TORTOSA, de SIJAN (11)
Andrea TORTOSA, de SIJAN (11)
Josep DOVETTO, de CARCASSONA
Monica DOVETTO, de CARCASSONA
Joan-Claudi CHABROTÍ, de PRADETAS (09)
Patrici PUJADA, de PAMIAS (09)
Benjamí JERKOWSKI, de RIBAUTA (11)
Josèp VIALADA, de RIBAUTA (11)
Roland VILALTA, de RIBAUTA (11)
Isabel VILALTA, de RIBAUTA (11)
Virgínia VILALTA, de RIBAUTA (de 3 anys)
Irene VILALTA, de RIBAUTA (d’1 any i mig)
OFICIALS
Maria Teresa WEISSER, de l’Ajuntament de CARCASSONA
ALGUNS ASSISTENTS CATALANS
Margarida ALBAREDA
Joan ALCARAZ
Carme ALIUS
Núria ARAGONÈS
Maria BADIA CLARET
Francesc BARNADELL
Joan BARRERA
Mercè CALVET
Maria PATROCINI CAPSADA
Jordi CARBONELL
Teresa CASTILLO BIGUERA
Celdònia CLARET PRAT
Antoni CUNILLERA
Joana ESTEVE
Santiago ESTRADA
Jordi ESTRADA
Núria ESTRADE
Antoni FERRAGUT
Antònia FERRER RIBÓ
Enric GARRIGA TRULLOLS
Núria GARRIGA TRULLOLS
Margarida GELABERT
Maria A. GINES SUCH
Antònia GUIX
Mariona HERNANDEZ ROIG
Elisa IZARD
Dora IZQUIERDO
Carles MARTIN SUSANY
Montserrat MAURI
Maria-Amor MENDEZ
Cassandra MESTRE
Consol MUXÍ
Salvador ORIOL
Eduard PALANQUES
Amor PARADELL
Joan PARERA
Carme PEÑA
Carles PUIG
Frederic RICART SEGARRA
Núria RIPOLL
Isabel ROIG
Elvira RUSCALLEDA
Paco SALVÀ
Ramona SANFELIU
Esperança SANCHO
Arcàdia SANS
Martí SAURI
Joan SERRADELL
Carme SICART
Maria Teresa SOBERANA
Elvira SURIÑACH
Esperança TAMES
Joan VINTRÓ
Jaume VIVÓ
Lluïsa CALSAPEU, de MATARÓ
Maria Dolors CASTELLA, de PREMIÀ
Antònia SALA CLARET, de VIC
JORDI VILAMALA, de VIC
(Després del viatge a Bordeus, un cop més, hi hagué un nou encontre amb els lladres. Abans de partir l’autocar fou robada una bossa de dona a l’interior. Però aquest cop es pogué recuperar perquè se’l perseguí quan abandonava l’autocar).
Després d’esmorzar, a l’Àrea de l’Empordà, ens dirigirem a la Cava Cooperativa de Ribauta, després de sortir a Lesinhan i abans d’arribar a Lagrassa.
Ens esperaven a l’entrada un grup d’occitans i dues nenes vestides a la manera tradicional, així com un periodista de “La Dépêche” que ens féu unes fotografies darrera la bandera catalana.
A l’interior de la Cooperativa, Joan Vialada, President de la Cooperativa, i conegut líder de les lluites occitanes vitivinícoles, ens donà la benvinguda en català. A continuació, en occità, ens féu un discurs sobre temes diversos, com les relacions catalano-occitanes, el Mercat Comú, el TGV, les fronteres estatals, la Catalunya del Nord, etc. i el vi.
A continuació, el Director de la Cava Cooperativa, Roland Vilalta, féu una dissertació en català sobre l’elaboració del vi i sobre les noves tècniques, algunes d’elles molt avançades, des del punt de vista ecològic, com l’elaboració a partir d’un raïm sense adobs químics.
Molts catalans, després de la degustació, compraren botelles de vi.
Entre els occitans hi havia Benjamí de JERKOWSKY, nascut a l’Algèria, resident a París, fill de pare rus i de mare corsa, que ara té una segona residència a RIBAUTA i que parla occità correctament i que els catalans coneixem de l’Escoòla Occitana d’Estiu. Em digué que li havia agradat oïr parlar en occità el seu amic Joan Vialada.
Després anàrem a Carcassona. A la porta de l’Ajuntament, ja ens esperaven un grup d’occitans.
La recepció especial, que havia preparat l’Ajuntament de Carcassona pels catalans i occitans, malgrat ser diumenge, demostra un cop més l’interès creixent vers Catalunya.
La sala de recepció s’engalanà amb les banderes catalana i occitana.
Donà la benvinguda als catalans la consellera municipal Maria Teresa WEISSER, que és alsaciana. Com que no és del país, parlà en francès i fou traduïda per Mirelha Braç, de l’IEO. Digué que comprenia el cas català. Un país dividit per una frontera i el Pirineu. Semblant al cas del seu país, Alsàcia, dividit per una altra frontera i el Rin. Desitjà un apropament dels dos pobles, units per la mateixa cultura, en la nova Europa de demà.
A continuació parlà Robèrt TORTOSA, de SIJAN, President de la Secció de l’Aude de l’Institut d’Estudis Occitans (IEO). Parlà en català i occità i donà també la benvinguda i afirmà que la capital dels occitans és Barcelona i no París, que queda molt lluny.
A continuació parlà Joan-Claudi CHABROTÍ, de PRADETAS (09), tresorer del CAOC occità, que es referí a la nova etapa de relacions comercials entre catalans i occitans, que no es poden fer en francès o castellà, sinó en occità i català.
Finalment parlà Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC català, que donà les gràcies a la representant de l’alcalde, a qui lliurà un llibre d’obsequi sobre GAUDÍ.
Després recordà que altres personalitats occitanes havien també manifestat que Barcelona és la capital natural d’Occitània.
Després d’un refrigeri, que ens oferí l’Ajuntament de Carcassona, es partí, amb la companyia dels occitans, cap al restaurant, on es reuniren 67 persones. L’àpat resultà del gust de tothom i tot seguit anàrem a la ciutat antiga de Carcassona, envoltada per una doble anella de muralles.
La visita fou en occità íntegrament, a cura del guia Josep Dovettó i durà prop de 2 hores.
Encara, un cop acabada, anàrem a visitar la catedral gòtica i romànica, que impressionà els catalans per les seves característiques, especialment els grans vitralls del presbiteri.
Sortíem amb retard, però valia la pena veure tanta meravella històrica.
S’arribà a Barcelona cap a les 11h. de la nit i tothom quedà molt content per tot el conjunt del viatge.
Més encara, quan ens assabentàrem que a Barcelona plogué força tot el diumenge i en canvi a Carcassona gaudirem d’un dia especialment bo i un sol esplèndid.
Agraïm especialment Alan Roch que preparà tot el programa del viatge de Carcassona. Als amics Joan-Claudi Ossens i Mirelha Braç que es feren càrrec de l’expedició dels catalans. També Robèrt Tortosa per la seva representació de l’IEO, així com Joan Vialada, president de la Cooperativa de Ribauta i a tots els amics occitans que volgueren compartir amb nosaltres una jornada d’amistat a Carcassona. Igualment agraïm l’Ajuntament de Carcassona per la recepció oferta en diumenge als catalans i occitans.
E.G.T.
ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS
Joan-Claudi OSSENS, de CARCASSONA
Mirelha BRAÇ, d’ARZENS (11)
Alan ROCH, de CARCASSONA
Robèrt TORTOSA, de SIJAN (11)
Andrea TORTOSA, de SIJAN (11)
Josep DOVETTO, de CARCASSONA
Monica DOVETTO, de CARCASSONA
Joan-Claudi CHABROTÍ, de PRADETAS (09)
Patrici PUJADA, de PAMIAS (09)
Benjamí JERKOWSKI, de RIBAUTA (11)
Josèp VIALADA, de RIBAUTA (11)
Roland VILALTA, de RIBAUTA (11)
Isabel VILALTA, de RIBAUTA (11)
Virgínia VILALTA, de RIBAUTA (de 3 anys)
Irene VILALTA, de RIBAUTA (d’1 any i mig)
OFICIALS
Maria Teresa WEISSER, de l’Ajuntament de CARCASSONA
ALGUNS ASSISTENTS CATALANS
Margarida ALBAREDA
Joan ALCARAZ
Carme ALIUS
Núria ARAGONÈS
Maria BADIA CLARET
Francesc BARNADELL
Joan BARRERA
Mercè CALVET
Maria PATROCINI CAPSADA
Jordi CARBONELL
Teresa CASTILLO BIGUERA
Celdònia CLARET PRAT
Antoni CUNILLERA
Joana ESTEVE
Santiago ESTRADA
Jordi ESTRADA
Núria ESTRADE
Antoni FERRAGUT
Antònia FERRER RIBÓ
Enric GARRIGA TRULLOLS
Núria GARRIGA TRULLOLS
Margarida GELABERT
Maria A. GINES SUCH
Antònia GUIX
Mariona HERNANDEZ ROIG
Elisa IZARD
Dora IZQUIERDO
Carles MARTIN SUSANY
Montserrat MAURI
Maria-Amor MENDEZ
Cassandra MESTRE
Consol MUXÍ
Salvador ORIOL
Eduard PALANQUES
Amor PARADELL
Joan PARERA
Carme PEÑA
Carles PUIG
Frederic RICART SEGARRA
Núria RIPOLL
Isabel ROIG
Elvira RUSCALLEDA
Paco SALVÀ
Ramona SANFELIU
Esperança SANCHO
Arcàdia SANS
Martí SAURI
Joan SERRADELL
Carme SICART
Maria Teresa SOBERANA
Elvira SURIÑACH
Esperança TAMES
Joan VINTRÓ
Jaume VIVÓ
Lluïsa CALSAPEU, de MATARÓ
Maria Dolors CASTELLA, de PREMIÀ
Antònia SALA CLARET, de VIC
JORDI VILAMALA, de VIC
Subscriure's a:
Missatges (Atom)