diumenge, 6 de març del 1988

MEMÒRIA PLANTAR UN PI DE DUES BRANQUES A MONTSEGUR

Els dies 5 i 6 de març de 1988 es celebraren a Foix i a Montsegur uns actes de fraternització catalano-occitana en motiu de plantar un Pi de Dues Branques com a símbol de dos pobles amb una mateixa cultura.

El dissabte 5 de març, l’Ajuntament de Berga, transportà a Montsegur un Pi de Dues Branques, de 4 metres d’altura, que regalà a l’Ajuntament de Montsegur. El viatge fou molt difícil ja que una intensa nevada retardà alguns dies aquest transport camió-grua. L’estat del coll de Puimorens i les carreteres d’accés a Montsegur feren molt dificultosa l’operació i privà a alguns d’arribar-hi a temps.

El Consell General del Departament de l’Arieja, envià dues màquines llevaneus per a netejar la gran quantitat de neu que hi havia entre Lavelanet i Montsegur. Aquesta intervenció fou essencial per permetre el diumenge 6 de març el pas de 300 catalans, que amb 5 autocars i molts cotxes particulars (que procedien majoritàriament de Barcelona, Berga, Folgueroles i Lleida) poguessin arribar –equipats amb cadenes- a Montsegur. Però al poble de Montsegur la neu no s’havia retirat dels carrers i les relliscades i caigudes eren freqüents.

Primer es celebrà una missa concelebrada pel Prior del Monestir del Lluc (Mallorca), Ramon Ballester; pel Pare Hildebrand Miret, del Monestir de Montserrat i per Mn. Maurici Torrent, capellà de Montsegur i de Montferrier. La missa es féu en català i occità. Els cants eren a càrrec de la Coral Catalana La Guineu, de Barcelona, i per la coral occitana de Belestar, poble pròxim a Montsegur. La qualitat d’ambdues corals sorprengué molt agradablement a la gran quantitat d’assistents, que ompliren el temple i amb gran quantitat gent dreta per manca de seients.

Les dues lectures de la missa foren llegides respectivament per Joan Amorós, President del CAOC català i per Núria Garriga Trullols, i traduïdes a l’occità pel President del CAOC occità, Gilabèrt Narioo, de Pau. S’acabà la celebració amb el cant del Virolai que cantà tothom amb les corals.

Després hi hagué un acte de recepció a l’Ajuntament i l’alcalde de Berga oferí a l’Ajuntament de Montsegur, el Pi de les Dues Branques, un monòlit de pedra commemoratiu amb la inscripció de la donació i una altra placa que l’alcalde de Montsegur agraí, alhora que lamentava que l’intensa nevada obligués a ajornar per alguns dies l’acte de plantar el Pi.

A continuació, parlaren alguns dels molts presents per aquest ordre:

- Agustí Ferrer, Alcalde de Berga.
- Pilar Busquets Medan, Diputada per CDC, de la Vall d’Aran.
- Francesc Vernet, Diputat per CDC, del Masroig (Principat de Catalunya).
- Marçal Casanovas, Diputat per ERC, d’Olot.
- Jordi Camps, Diputat per CDC, de Berga.
- Mr. Pitrà, Alcalde de Malhana (Maiano), Provença. Poble natal del poeta Mistral.
- Miquel Masramon, Alcalde de Folgueroles (Osona). Poble natal del poeta Verdaguer.
- Pèire Pessamessa, Alcalde de Buòus (Provença).
- Joan-Claudi Chabrouty, Alcalde de Pradetas (Arièja, Foix).
- Gustau Alirol, Alcalde de Sant Hostien (Alvèrnia) i president del Partit Occità.
- David Arneodo, de Comboscuro, representant de les Valls Occitanes d’Itàlia.
- Gui Senges, representant de l’Institut d’Estudis Occitans de Tolosa.
- Ramon Ballester, Prior del Monestir del Lluc (Mallorca).
- Hildebrand Miret, Monjo de Montserrat (Principat de Catalunya).
- Vicenç Manyés, representant del CAOC a València.
- Joan Amorós, de Barcelona, president del CAOC català.
- Joan-Pèire Laval, de Narbona, periodista, membre del Partit Occità i vice-president del CAOC.
- Portaveu dels estudiants de l’Institut Blanquerna, de Barcelona.
- Gilabert Narioo, de Pau, President del CAOC occità.

Tots els discursos foren fets en occità o català. És impossible transcriure’ls tots, però els podem facilitar a les persones interessades. Cal destacar que la diputada Pilar Busquets parlà en occità (aranès) i digué que Occitània no és morta i que com Catalunya i la Vall d’Aran, també viurà i renaixerà i que els aranesos hi ajudaran. El discurs de l’Alcalde de Maiano, en provençal, fou emotiu pels catalans igual que el de l’alcalde de Folgueroles. Sorprengué la bona dicció provençal de David Arneodo, de les Valls Occitanes d’Itàlia, on la llengua és ben viva. Diversos oradors feren discursos de reivindicació i el President del CAOC occità, que clogué la sessió, feu un discurs molt ponderat però reclamà enèrgicament iguals drets per la llengua occitana, com els que té el francès.

Tost els oradors foren presentats pel secretari del CAOC català, Enric Garriga Trullols, el qual recordà, al final dels parlaments, que els actes havien estat possibles gràcies a la col•laboració de l’equip del CAOC a Foix, presidit per Daniela Busí, a la qual expressà el més sentit agraïment pel seu eficaç treball. A continuació, hi hagué un aperitiu ofert pel CAOC català.

Entre els assistents destacats que no parlaren podem recordar-ne alguns:

- Joan Miquel Caux, Alcalde de Lavelanet i Conseller General de l’Arièja.
- Jordi Castelló Salla, tinent d’alcalde de Lleida.
- Joan-Claudi Jordana, tinent d’alcalde de Lavelanet.
- Josep Rahola, de Girona, ex-senador d’ERC.
- Josep Maria Boya, director Museu de Vielha (Val d’Aran).
- Benet Vilajoana, regidor municipal de Berga.
- Ramon Mascaró Santacreu, regidor municipal de Berga.
- Dolors Santacreu Soler, regidor de Cultura de Berga.
- Pere del Amo Fernández, regidor municipal de Berga.
- Òscar Fernández-Pola, regidor municipal de Berga.
- Artemi Boixaderas Oliveras, regidor municipal de Berga.
- Daniela Busí, de Foix, organitzadora de les jornades per part occitana.
- Armand Samsó, de Salses, promotor de la Porta Catalana.
- Fernand Coste, President Oficina de Turisme de Montsegur.
- Sèrgi Granier, de Narbona, periodista.
- Dolors Lafitte, de Piera (Catalunya), cantant catalana.
- Maria Clara Viguier, investigadora Universitat de Tolosa.
- Jaume Auqué Palau, secretari de l’Ajuntament de Lleida.
- Anna Laulanie, delegada del CAOC de Bordeus.
- Domenge Labit, de Bordeus, portador de la terra gascona.
- Àngel Casdevall Dodas, tinent d’alcalde de Folgueroles.
- Joan Begara, conseller de cultura de Folgueroles.
- Jaume Soler Carasol, conseller de serveis de Folgueroles.

Tots els assistents, amb els autocars i els diferents vehicles, tornaren a Foix. Després de dinar, al Centre Cultural, partiren els diferents autocars de Berga, Barcelona i Folgueroles. El de Lleida ja havia partit abans.

Dins de pocs dies, una nova delegació plantarà el Pi definitivament, un cop el terreny triat sigui lliure de la neu que el cobreix.

Les festes resultaren molt simpàtiques i interessants per a tots els assistents. Però algunes persones no hi pogueren arribar a causa de la neu a les carreteres.

A Montsegur, el castell i el poble oferien un gran espectacle inèdit pel CAOC, que sempre hi fa els aplecs de Sant Joan al mes de juny. Aleshores, hi ha uns prats verds i brillants i el poble es mostra meravellós amb les seves teulades vermelles, com si fos un pessebre. Ara, tot és blanc, però la gent jove, que era majoritària, en quedà entusiasmada.

En breu hi tornarem, perquè aquest Pi de Dues Branques ha de viure i s’ha de fer fort i gran.

Montsegur, 6 de març de 1988

Vist-i-plau:
JOAN AMORÓS                                    ENRIC GARRIGA TRULLOLS
President del CAOC                                Secretari del CAOC
- Secció Catalana-                                  - Secció Catalana-

dissabte, 5 de març del 1988

MEMÒRIA FESTA CATALANO-OCCITANA A FOIX DEL PI DE LES DUES BRANQUES

El dissabte 5 de març de 1988 es celebrà a Foix una Festa Catalano-Occitana del Cercle d’Agermanament com a preparació del plantament el diumenge del Pi de Dues Branques a Montsegur.

Diverses expedicions amb cotxes particulars i autocars sortiren de Berga, Barcelona, Lleida i Folgueroles.

A les 5 de la tarda començà un passavila (sota una intensa nevada) animada amb la Cobla Ciutat de Berga i els diables de Lleida, i occitans i catalans vinguts d’arreu.

Més de 1000 km hagueren de fer els provençals de les Valls Occitanes d’Itàlia (Piemont, vessant italiana dels Alps), llargs recorreguts també feren altres occitans vinguts des de Provença, Gascunya (Bordeus), Alvèrnia, etc...

Alguns catalans també feren llargs trajectes des de València i Mallorca. Hi havia gent de Reus, Girona, Andorra, Lleida...

SI al matí els colls de les muntanyes eren de pas difícil per la neu, la nevada del capvespre, feia témer que creixerien encara més els obstacles per anar a Montsegur a plantar el Pi de les Dues Branques, car la concentració a Foix tenia per objecte assegurar una millor i puntual assistència als actes de diumenge.

Sota la plaça coberta, la Cobla Ciutat de Berga oferí un curt recital de música d’animació. Alguns catalans i molts occitans anaven disfressats. La neu, abundant en aquells moments, dificultà l’assistència a una passavila per la ciutat de Foix.

A les 7 de la tarda, l’Ajuntament de Foix oferí una recepció oficial a catalans i occitans que ompliren totalment la Sala Noble. El Tinent d’Alcalde de Foix, Mr. Pierre Mondeain (Mondin), donà la benvinguda en francès, que era traduïda al català per Joan-Loïs Asthal, President de l’Oficina de Turisme de Foix, que parla català correctament. Li contestà el Tinent d’Alcalde de Lleida, Jordi Castelló Salla, en català i a continuació un altre Tinent d’Alcalde de Foix, Joan Laille, també respongué en català, car està casat amb una catalana de la Catalunya del Nord. També parlaren en català el Diputat Francesc Vernet (CDC) i l’Alcalde de Berga, Agustí Ferrer que lliurà a l’Ajuntament de Foix una placa commemorativa de l’acte. A continuació, per part del CAOC català, parlà en occità, Enric Garriga Trullols i finalment, Joan Pèire Laval de Narbona per part del CAOC occità. Aquest darrer discurs, molt vibrant i reivindicatiu, entusiasmà la joventut catalana que emplenava la sala.

L’Ajuntament oferí una medalla de la Ciutat de Foix a l’Alcalde de Berga, al tinent d’Alcalde de Lleida, al diputat Francesc Vernet i a Joan Pèire Laval. Una altra oferta a Enric Garriga Trullols no tingué lloc perquè aquest els recordà que ja havia estat lliurada el darrer cop.

A continuació, la Corala La Guineu cantà “El Rossinyol” i “Muntanyes del Canigó”, ambdues composicions foren interpretades magistralment i agradaren moltíssim a catalans i occitans. Finalment, tot el públic i la Coral interpretaren conjuntament, primer l’himne occità i a continuació “Els Segadors”.

Després, al passeig de Foix, tingué lloc la festa del foc dels Diables de Lleida, que feren una gran exhibició de pirotècnia, acabada amb una monumental traca. L’Ajuntament de Foix convidà a un sopar de treball al diputat català Francesc Vernet, al tinent d’alcalde de Lleida, a l’alcalde de Berga i al secretari del CAOC, Enric Garriga Trullols.

Al sopar, per part de l’Ajuntament de Foix, hi havia diversos consellers i tinents d’alcalde i els responsables del Centre Cultural de Foix. La reunió tenia per objecte preparar una setmana catalano-occitana a Foix el mes de setembre del 1988.

Simultàniament es celebrava una gran Festa de Carnaval a la sala del Centre Cultural. Actuaren la Cobla Ciutat de Berga, amb música tradicional i lleugera, la Coral La Guineu, la cantant catalana Dolors Lafitte que cantà en català i en occità, el grup COCU (Comitat Organització Carnaval Universitari) de Tolosa i finalment el grup de músics occitans de Foix que amb els seus acordions acaba l’alegra vetllada.

Hi havia estands de venda de llibre i de material divers occità. Fou una festa molt animada que s’allargà fins ben tard, i que agradà molt a catalans i occitans.

Cal destacar l’acurada interpretació de Dolors Lafitte que fou l’admiració de tots els presents.

Foix, 5 de març de 1988

Vist-i-plau:
JOAN AMORÓS                                    ENRIC GARRIGA TRULLOLS
President del CAOC                                Secretari del CAOC
- Secció Catalana-                                   - Secció Catalana-